XERRADA: “COM ACOMPANYAR L’ADOLESCÈNCIA?”
Laura Aut – 26 de Gener de 2015
En aquesta xerrada s’ha pretès desenvolupar de com hem de comportar-nos i comunicar-nos amb els nostres fills adolescents per ajudar-los a assimilar els canvis que aquesta etapa comporta.
QUAN COMENÇA L’ADOLESCÈNCIA?
Els nens, als 9-10 anys, passen per l’etapa de la pre-adolescència. L’adolescència en si s’inicia a partir dels 12 anys, quan el nen es pregunta:
• Qui sóc?
• Com m’agradaria ser?Què observem en el nen?
Que s’aïlla, es tanca a la seva habitació, etc. Això no és dolent, sempre que no s’hi estigui tot el dia. Simplement s’està coneixent a ell mateix. Això es manifesta amb interès per les marques de roba, mòbil, canvis de look…
Les concepcions que els nens tenen del seu pare i la seva mare canvien amb el temps:
1. Quan són petits, mares i pares són per a ells els HEROIS.
2. En la pre-adolescència, mares i pares NO HO SABEN TOT
3. En l’adolescència, mares i pares NO SABEN RES
QUI INFLUEIX SOBRE UN NEN ADOLESCENT?
1. Els seus iguals: és qui més hi influeix, ja que comparteixen preocupacions. Si a nosaltres com a pares no ens agraden els seus amics, mai podem fer-ho criticant directament els seus amics. S’ha de fer d’una manera indirecta, sense mencionar-los
2. Germans grans: són models de conducta
3. Pares/mares: sempre estem i hem d’estar, tot i que no ho demanin, però necessiten que hi siguem
4. La societat
ABANS D’ENTRAR EN CONFLICTE…
És a dir, abans de tenir una discussió amb els nostres fills adolescents, s’ha de tenir en compte que el comportament ve de canvis que està experimentant el seu cos i la seva ment, i no a un interès especial en fer la guitza als pares o desafiar-los. Els pares ens hem d’estalviar el fet d’haver-nos de preguntar què hem fet malament.
REGLES
Els adolescents encara necessiten regles, i tot i que els hi molesti la presència dels pares, alhora els hi cal per sentir-se més segurs. Per això abans de fer una cosa sempre pregunten, sempre demanen permís.
Què s’ha de tenir en compte en relació amb les regles?
1. Els fills han de participar en les regles que els influeixin directament i conèixer-les (per exemple, és bo planificar les vacances junts, i no que els paris imposin un lloc per anar de vacances)
2. Cal permetre que expressi que no li agraden les regles, i té el dret a opinar tot i que els pares no tenen per què modificar-les.
3. Cal deixar clar que hi ha regles innegociables (salut, valors familiars, …) i d’altres negociables (hora d’arribada, roba a posar-se, …)
QUÈ PODEM FER DAVANT LES PROVOCACIONS DELS ADOLESCENTS?
1. Revisar expectatives: cal que ell tingui l’oportunitat d’experimentar el que ell mateix triï. Per a triomfar com a adult, l’adolescent ha de provar, aprendre dels errors, entrenar-se en la presa de decisions, i lidiar amb l’adversitat
2. Descobrir el que pretén: els pares han d’estar al marge i intentar escoltar i entendre.
3. Mesurar l’eficàcia dels sermons. És millor parlar sobre un tema en concret quan no existeix conflicte en l’ambient, quan estem tranquils (parlar sobre la importància de les lleis de la convivència o respecte als altres).
4. Dirigir de forma adient el comportament. Mentre el nen visqui amb els pares no pot fer el que vulgui. La clau de l’èxit és guiar-lo sense que ho noti, exigir sense que sigui explotat (exemple: en comptes de dir “recull la taula i renta els plats”, dir “què et sembla si entre els dos recollim la taula i rentem plats, i així després tenim temps per veure una estona la tele plegats?”), evitar atacs.
5. Esquivar les trampes. Volen enfrontar pare i mare, però cal que la parella es recolzi (els pares han de comprovar que el nen no menteixi, quan diu “doncs el pare m’ha dit que sí que hi puc anar…”).
6. Fomentar valors ferms. El menor necessita models a imitar, els pares han de viure mostrant els principis, els valors.
7. Gaudir també de les coses bones: la il·lusió de l’adolescent, l’espontaneïtat, l’energia, … Parar-hi atenció, riure amb ell, gaudir dels petits detalls…
8. No a l’atenció negativa, ja que fomenta la inhibició de prendre decisions responsables a la seva vida.
COM COMUNICAR-NOS…
Les regles d’or per a comunicar-nos amb els nostres fills adolescents són les següents:
1. Escollir lloc i moment adients (moment tranquil, hora de dinar/sopar sense TV i sense mòbil). Si li hem de criticar alguna cosa que ha fet malament, és important que davant no hi hagi amics seus; en canvi, si li hem de dir alguna cosa que ha fet bé, triem un moment on hi hagi persones significatives per a ell. Si el moment és conflictiu, dir-li que “més tard ja parlarem d’això”.
2. Deixar-li parlar i escoltar-lo. Així començarà una conversa que no té gaire a veure amb el tema que vol comentar, però poc a poc anirà explicant el problema. Sobretot al principi de la conversa, per tal que s’obri, és important no interrompre el nostre fill, ni iniciar la conversa amb un judici previ, ni començar la conversa oferint solucions. Primer cal que ell s’expressi el més àmpliament possible.
3. Empatitzar: hem d’entendre que un petit problema per a ells és la fi del món, ens hem de posar a la seva pell.
4. Fer-li saber el que nosaltres pensem i el que sentim. No fer-ho en calent, sinó en moment tranquil, i sobretot evitant les frases en negatiu, els verbs sempre en positiu “vull que…”
5. Arribar a un acord parcial, negociant, un punt mig. En cas contrari ens desafiaran. A més, així li ensenyem a negociar, a implicar-se, a reflexionar, a admetre errors… a ser possible, li oferirem diverses solucions, deixant que ells decideixin i adquireixin el compromís i la responsabilitat de complir, i demostrant-li que confiem en ell.
COM NEGOCIAR AMB UN ADOLESCENT?
Diverses idees en relació amb la negociació:
1. Deixar clar amb 3 frases que nos ens agrada la situació, que volem que la situació canviï i que volem que ell ens ajudi a canviar-la. La manera de demanar les coses mai ha de ser amb imperatius.
2. Insistir en l’oferta de negociació, si no obtenim resposta, intentant amb frases més suaus que col·labori.
3. Què fer quan estan molt enfadats: és millor ignorar-los i esperar que se’ls hi passi el moment calent i es tranquil•litzin.
4. Deixar clar una sola vegada què és el que ens sembla just i què és el que esperem.
5. Si arriba l’acord, fer un resum breu del que s’espera “jo rento els plats i tu reculls la taula”
6. Sempre ens hem de negar a entrar al seu joc de discussions.
7. Ignorar Escollir lloc i moment adients (moment tranquil, hora de dinar/sopar sense TV i sense mòbil). Si li hem de criticar alguna cosa que ha fet malament, és important que davant no hi hagi amics seus; en canvi, si li hem de dir alguna cosa que ha fet bé, triem un moment on hi hagi persones significatives per a ell. Si el moment és conflictiu, dir-li que “més tard ja parlarem d’això”.
TORN DE PREGUNTES
• Edat recomanada mòbil? Per tema social, a 1er d’ESO, als 12-13 anys. Els nens no han de veure tampoc a casa la necessitat de mòbil, si els pares estan enganxats al mòbil, els nens ho acaben veient com una cosa habitual i també generen aquesta necessitat. Hi ha diferència si hi ha canvi d’escola (per canvi de categoria/nivell); el nen s’ha d’espavilar i el mòbil és una nova eina per aconseguir-ho, per adaptar-se, és un mecanisme d’adaptació. Es mòbil és una eina de llibertat però també de control. De vegades diuen: “és que jo sóc el diferent”; aleshores cal que els hi fem reflexionar, això l’ajudem; que busqui què vol ell, independentment de què faci el grup; no li hem d’acceptar que sempre ens digui “és que els altres fan…”.
• Adolescent quan és el germà gran: el petit copia; no és correcte posar-li una responsabilitat que no li pertoca, la tasca d’educar és dels pares, no dels germans grans.
• Adolescents que insulten: s’han d’aturar, no es poden consentir els insults, si no, anirà en augment.
• Premis i càstigs: no es recomana, és millor posar de manifest conseqüències lògiques. Per exemple, si no fa els deures el divendres ràpid, en comptes de marxar el cap de setmana fora l’adolescent s’haurà de quedar a casa per fer els deures, i la resta marxarà.
