Des de la Comissió d’Espais familiars us deixem els resums de les xerrades que s’han realitzat en aquest curs 20-21. Esperem que us ajudin!
ALIMENTACIÓ PER PUJAR LES DEFENSES. LAURA FERNÁNDEZ. NUTRICIONISTA, NATURÒPATA I DIETISTA (23/02/2021)
L’alimentació serveix per reforçar sistema immunitari, i ens dona eines x enfrontar-nos millor a processos infecciosos i de malalties. S’emmalalteix menys sovint, i el nostre cos està més preparat.
El poder dels aliments. L’alimentació no és miraculosa. Les pautes s’han d’anar seguint de manera habitual. Compte amb els suplements alimentaris (que serveixen per reforçar però no substitueixen la bona alimentació). En infants no es pot abusar d’aquests suplements.
Infecció i febre: la febre és una reacció del nostre cos per eliminar una infecció. L’únic moment que és preocupant és quan no la podem controlar. Una febre de 38 no és un problema en infants. El nivell de tolerància dels infants és molt baixa.
Vies respiratòries: Les de les vies baixes són les més complicades (bronquitis, pneumònies, pleures….).
Actuar davant un procés infecciós des de casa:
- Combatre la infecció
- Augmentar les defenses de manera natural i continuada (principalment, hivern i primavera)
- Fluïdificar el moc per facilitar la seva expulsió (mirant el moc podem veure en quina fase estem: el blanc no és infecció, el groc vol dir que comença, i el verd és que ja existeix infecció)
- Alleugerir els símptomes molestos (tos, mocs, congestió…)
Un organisme refredat necessita aliments calents per recuperar l’estat d’equilibri. Un organisme amb excés de calor, necessita no aportar més calor però tampoc fred de cop (el podem col·lapsar -compte, aigua freda amb les febres-). Per ex. inflamació de gola (excés de calor): no tapar massa, ni posar calefacció. Es recomana abrigar als nens i sortir al balcó (febre, faringitis…)
En medicina xinesa: Aliments calents: all cru, ceba crua, rave, grans mostassa, canyella, gingebre, pebre. Aliments freds: blat, sègol, begudes vegetals, làctics, api, albergínia, espinacs, taronja, tomàquet, enciam, cogombre, mandarina, llimona…
Caldos casolans: amb poca carn (vegetals o una carcassa de pollastre), amb cebes, porros, naps i col. Cal començar la cocció amb aigua freda per aprofitar les vitamines. Acompanyar-los amb miso o tahine (no pasta). També sopes ràpides: sopa de farigola i all (desinfectant); sopa de ceba (depurativa, molt de sofre); sopa de miso i daikon (nap): ajuden a eliminar mocs.
Cremes verdures: especialment les de color taronja (carbassa, moniato, pastanaga); es poden bullir amb tros de gingebre i triturar; afegir una mica de miso o tahine; afegir espècies (cúrcuma per combatre la inflamació, canyella, clau, pebre…)
Aliments amb sofre natural (per fluïdificar la mucositat): all cru o all negre (que és all fermentat, que es pot posar a la crema de verdures, o a l’allioli, o amb un saltejat de cigrons o llenties), ceba i porro (millor cru), bledes, bròquil (en totes les seves varietats, 5-6 minuts de cocció, com menys cuit millor), col (millor crua, molt fineta o ratllada en amanida, saltejada o al wok, o fermentada – xucrut, millor que bullida o al vapor; també col de Brussel·les, feta en croquetes, etc.), llegums (bullides, germinades), fruits secs (millor crus).
Aliments amb àcids grassos i omega 3: ajuden a estovar les membranes inflamades (tos, faringitis, angines, sinusitis). Es recomana peix blau petit de costa (per ex. melva, seitons, sardines, inclús en llauna o arrebossats, al forn…) però no salmó i tonyina perquè tenen alts nivells de toxines), alvocat, llavors (gira-sol, carbassa, sèsam), fruits secs sense torrar. Es pot recomanar un suplement d’Omega-3 a l’hivern.
Aliments fermentats (augmenten salut intestinal): S’han de consumir freds, per no eliminar la seva capacitat d’ajudar els intestins. En la mesura del possible, és millor elaborar-los a casa. El seu sabor avinagrat ajuda a que agradi als infants. Tenim iogurts i kèfirs de qualsevol llet animal (cabra, ovella, vaca), xucruts (cols), tempeh, miso, tamari (soja), kimchi, umeboschi, pickels (verdures fermentades), pomes / peres / pastanagues cuites (aporten prebiòtics probiòtics naturals, que no estan en els aliments processats, i que ajuden a mantenir la flora intestinal), llenties, cigrons, llavors hidratades (xia, llinosa)
Verdures i fruites: aporten vitamines, minerals, fibres, virtuts antiinflamatòries, aporten pre i probiòtics, alcalinitzen el nostre ph. Consumir productes de temporada (www.soydetemporada.com) i d’origen ecològic (les vitamines estan a les pells, i si no és ecològica a la pell pot haver-hi insecticides). Són una gran font de minerals que enforteixen el sistema immunitari. És preferible consumir-les amb coccions curtes o en cru (excepte patata i moniato), però també germinades (millor per l’àpat de migdia), bullides (ajuden a relaxar l’organisme, per tant bona idea per a sopars – cremes de verdures, verdures al vapor…). Es recomana aprofitar tiges i troncs, fulles de raves de remolatxa, … Altre aliment són les algues, que tenen oligoelements: les galegues dulse (es menja crua, es deixa 5 min en aigua, i són de proximitat), kombu per bullir cereals, agar-agar (ajuda per inflamació d’estómac i problemes digestius).
Vitamina C (combat oxidació). Les dosis de vitamina C per combatre infeccions són difícils d’aportar només amb alimentació (es poden prendre suplements). Recomana: kiwis, cítrics, fruites del bosc, maduixes, pebrot vermell, raves, julivert cru (julivert + oli, triturat i ho posem en biberó, i el posem a la nevera)…
Sucs de fruita: són la millor opció per aprofitar les vitamines de les fruites. Cal evitar els sucs industrials. Millor elaborats a casa. Si tenim liquadora que premsa en fred, és bo afegir verdures. Pràctic per a infants que mengen poca verdura, perquè així les camuflem. Propostes de sucs: poma, llimona, julivert i pastanaga; poma i api; pera, poma, julivert i llimona; poma i remolatxa, poma i fonoll, api, poma i taronja (si s’afegeix verdura, cal afegir una mica d’oli d’oliva)
Aliments no recomanables en processos d’infecció:
- Carns vermelles (porc, vedella, xai…
- Làctics i els seus derivats (inflamen mucoses). Substituir per compota de fruita o fruita al forn.
- Blat, civada i els seus derivats (palitos, bastonets, tortitas…), inflamen budells. Millor el mill o el fajol (trigo sarraceno).
- Sucs de fruita industrials
- Begudes vegetals (llets vegetals) de cereals
Aliments recomanables:
- Carn blanca: pollastre, gall d’indi, conill
- Compotes o fruita al forn
- Cereals: mill o fajol
- Aigua o infusions
- Sucs de fruita industrials. Millor aigua i infusions, afegint mel o gotes de suc de llimona
- Begudes vegetals de cereals. Millor les de fruits secs o llavors.
Remeis casolans per millorar els processos infecciosos:
TOS
- Cataplasmes de farina de llinosa (linaza): Llavors triturades de llinosa Llet de vaca sense desnatar Mel (és antiinflamatòria) i camamil·la Es fa una beixamel amb tot això, quan tingui textura més espessa que la beixamel, agafem un drap o un llençol vell, es posa la massa dins el drap i s’embolica, i quan no crema al tacte però està calent, s’aplica al pit. Al pit li va bé l’escalfor.
- Xarop casolà de pera: 2/3 peres Bullir-les amb una mica d’aigua fins que agafi consistència de xarop (uns 30 minuts) Prendre durant tot el dia També es pot afegir tintura de farigola (4-5 gotes), que és desinfectant.
CONGESTIÓ NASAL
- Ceba oberta a prop de la cara, durant tota la nit. El vapor de la ceba obre les foses nasals. Canviar cada nit per una de nova.
- Massatge podal: amb olis essencials d’orenga, eucaliptus i canyella (no fer servir amb menors de 2 anys). També va bé amb vicks vaporup (excepte en infants amb asma) o bàlsams d’herbolari. Han de penetrar a la pell, als peus (sobretot a la part central i on comencen els dits, perquè en reflexologia correspon als pulmons), a través de la circulació de la sang arriba als pulmons en 30min (primer posar-ho i després posar mitjons). També es pot fer frega amb una dent d’all.
CATAPLASMES PER BAIXAR LA FEBRE
- A la zona de les cuixes o al baix ventre. També al canell.
- Evitar aigua molt freda de cop
AMIGDALITS AMB PUS
- ½ llimona escalivada
- 1 cullerada de mel
- Prendre de cop
Xerrada
ÚS I ABÚS DE PANTALLES
Ponents: Georgina Barceló i Alba Sabaté de Psico2
Important poder gestionar les noves tecnologies perquè han vingut per quedar-se. No són negatives i no les hem de deixar de banda. Per ex., què hagués estat el confinament sense elles? Ens han ajudat a relacionar-nos, a treballar…Hem d’aprendre a gestionar-les de forma saludable. Les potencialitats són infinites, els riscos evitables.
És responsabilitat dels pares fer una incorporació positiva de les TIC i del seu bon ús. Quanta més prevenció i educació al principi,no acabarem en situacions de descontrol. És un camí per fer a poc a poc i sent constants.
Som models, no podem demanar als fills algo que nosaltres no fem.
Mòbil
L’edat de donar el mòbil és relativa: depèn de la maduresa del fill, no ens hem de deixar portar per si la classe ja el té.
Entre els 11-12 li deixem a moments.
Entre els 13-15 comencen els interessos, interessos sexuals…es recomana l’ ús en espais comuns, i cert control, perquè poden actuar de manera impulsiva.
Entre els16-18 la feina ja està feta. Control ús hores(6h excessiu) El mòbil a la nit fora de la habitació.
Relativitzar l’aparell, no cal que sigui el més bo o l’ últim.
Xarxes Socials
Molt important saber a què es conecten els nostres fills. Entrar, enterar-se per no viure en un mon paral.lel.
Les normes són importants, quan més petits més difícil l’autocontrol.
Parlar molt, preguntar-lis, al principi agregar-los com amics de manera explícita, que ho sàpiguen. Ja marxarem, però al principi sí.
Concretar què poden fer i què no.
S’ha de poder parlar de tot, molta comunicació. Si passa algo ens ho vindran a dir. Millor ser pesats que passar.
Comunicar que internet no és anònim. Com que dóna la sensacio que ho és, per ex. m’atreveixo a ficar-me amb companys. Conseqüències del que dic, el que faig, i a més, es queda per sempre.
Videojocs
S’etiqueten PEGI per edat.
Fortnite per sort no és realista.
Que es pugui jugar online els ha fet més socials.
1. El paper que juga la violència dels jocs en el comportament
2. L’adicció que generen.
Problemes en general:
La por a deixar-se el mòbil a casa expressa un problema de necessitat. Sentim que el mòbil és l’eix central de la nostra vida.
Por social a l’exclusió.
Anar-lo mirant, contestar al moment, mirar els likes, estar en alerta constant.
Símptomes síndrome d’abstinència són mal humor, irritabilitat, baix rendiment a l’escola…
Hi ha el bon ús, el mal ús, i l’adicció.
Important la prevenció, el control, la comunicació, ensenyar que no cal contestar al moment, crear espais bons (taula, llit…). Fins els 16,17,18 que no estiguin sols a l’habitació amb mòbil o tablet.
1/3 dels adolescents reconeix que es sent més ben acceptat en el món virtual que a la vida real. Interessant reflexionar amb els nen/es sobre que el que veiem no sempre és real, és molt fàcil fer veure, ensenyem només el que volem.
Cyberbulling (assetjament escolar a la xarxa), continguts inadequats (no saber les conseqüències de penjar fotos), dependència, grooming (engany pederasta) , ghosting (gent que deixa de contestar provoca a l’altre culpabilitat i baixa autoestima), sexting (enviament informació, material pornogràfic).
Cal fer un acompanyament als fills des de ben petits sobre quins continguts miren, què poden compartir i què no. En general, es tracta de prevenir.
Adicció: no menjo, no estudio…hi ha els rebels que més o menys poden portar una vida normal, i els reclosos que no surten de l’habitació.
Prevenim fent extraescolars grupals que ajudaran en l’empatia, o fomentant les relacions cara a cara.
Regular el temps dependrà de l’edat. És paulatí i depèn de la maduresa. Que no sigui per aplacar el geni o perquè nosaltres els pares necessitem calma. Això en moments puntuals però no algo habitual.
Ens toca ser pesats. Posar-nos al costat i qüestionar els youtubers com a model. Si no ho veiem clar no li donem el joc encara que compleixi amb la PEGI. És responsabilitat nostra.
Dieta digital
Abans dels 2 anys: res de pantalles
Dels 2 als 5: 1/2h els petits, 1h els grans.
Dels 7 als 12: 1h i amb els pares. Mai als menjars.
Dels 12 als 15: 1h i 1/2 amb vigilància a les xarxes socials.
A partir dels 16: 2h. Els dormitoris sense pantalles.
El moment de plegar: ells no tenen autocontrol, i les pantalles estan fetes per agradar. És difícil, hem d’anar buscant estratègies, si cada dia hi ha disputes, per ex. entre setmana no, tancar el wifi…”veig que no pots, ho entenc, és difícil. A partir d’ara decideixo jo”. Premiar-los amb minuts extra es pot girar en contra perquè els poden demanar per fer algo que és de la seva responsabilitat.
Els nens no haurien d’agafar-nos el mòbil. Encara que no tinguem coses a amagar, la privacitat és important.
El paper dels avis és complicat. Els nens saben diferenciar el què poden fer amb ells, i a casa. Nosaltres som el referent.
Xerrada
Bullying
Ponent: Daniel Mejias de Psico2.
¿Que es Bullying?
El bullying és quan un alumne s’exposa repetidament i de forma prolongada en el temps a accions negatives per part d’una o més persones.
Es una acció negativa quan algú intencionadament causa i intenta causar danys o molèsties a algú altre.
Per poder parlar de bullying s’han de complir tres característiques bàsiques: repetició, intencionalitat i desequilibri de poder, què és quan la víctima no es pot defensar fàcilment per si mateixa.
¿Que no es Bullying?
Una baralla en el pati, un conflicte puntual amb un company o companya, un conflicte repetit amb un nen amb el que té problemes tot el grup.
Tipos de Bullying:
Maltractament físic, maltractament verbal, exclusió social i el maltractament psicològic que es presenta en tots els tipus.
Es pot donar bullying de manera directa o indirecta. Directament es colpejar, insultar i amenaçar. De la manera indirecta és més subtil, com difondre rumors, excloure la persona d’un grup, robar-li les pertinences. Son formes molt més difícils d’observar però igualment nocives.
El Ciberbullying
És una forma nova de Bullying que consisteix en una agressió intencionada per part d’un grup o un individu fent servir formes electròniques de contacto. També ha d’haver una repetició i una intencionalitat així com un desequilibri de poder per a ser nomenat com a ciberbullying.
Mites i realitats del Bullying.
Es un mite que les víctimes es tornen persones violentes. La realitat és que les víctimes són passives i submises i desenvolupen problemes d’ansietat, depressió, etc.
Es un mite que el maltractament desenvolupa el caràcter dels nens, al contrari fa que siguin més vulnerables.
Es un mite que el maltractament és un problema només entre l’agressor i la víctima. Implica també als observadors.
Es un mite que els problemes d’assetjament escolar es detectin fàcilment, malauradament normalment es detecten quan la víctima porta temps patint bullying.
Indicadors al que prestar atenció per a la detecció.
Fixar-se en si al pati solen quedar-se prop del mestre, no tenen gaires amics, a classe tenen dificultat per parlar o intervenir, estan tristos o tenen ansietat, tenen problemes de rendiment escolar, tornen a casa amb la roba o llibres trencats, han perdut objectes o diners, no volen anar a l’escola, tenen malsons, tenen senyals de cops al cos i canvis d’humor.
Que passa quan es detecta bullying, que es pot fer?
Primer ha de quedar clar que quan hi ha una situació de bullying es tracta d’un problema general del sistema; no és només de l’agressor i la víctima, si no un asupte de tota la societat. Es a dir de l’escola, les institucions educatives, les famílies, els tutors i als companys. Tots són part del problema i poden ser part de la solució.
Si es detecta una situació de bullying s’ha d’intervenir amb la víctima i amb l’agressor i a tots dos se’ls ha de fer treballar hàbits socials. L’escola té el paper de fer prevenció i entre els companys d’aquests nens s’ha de fomentar l’empatia i les famílies han de donar suport.
Els agressors poden ser un o varis i poden mostrar directament actituds i comportaments violent i provocadors, tenen dificultats emocionals, socialment són extravertits i poden ser líders. S’ha de considerar que l’agressor pot haver haver estat també víctima de maltractaments o tenir una educació sense límits i busquen amb el seu comportament major acceptació en el grup, sensació de poder, desconnectar del dolor i per tot això ataquen els altres.
La víctima normalment no té habilitats socials, poden ser per tant callats i prudents o de vegades també presentar agressivitat incontrolada, baixa autoestima i son poc apreciats pels companys. Ells es veuen diferents en el grup i poden acabar presentant problemes psicològics i agafar una actitud passiva.
Les víctimes necessiten seguretat. Se’ls ha d’ajudar amb estratègies de resolució de conflictes i de gestió de les emocions, especialment la por. No se’ls ha de jutjar.
Que es pot fer des de l’escola?
Les escoles han de tenir Plans de convivència, programes de prevenció del bullying, fer el paper de mediació, realitzar tallers de emocions i es clar activar immediatament els protocol d’actuació en cas de detecció.
Des de Casa, que podem fer?
El més important escoltar i no jutjar. Fomentar habilitats de gestió, tan si es tracte d’un agressor o d’una víctima. Confiar i col·laborar amb l’escola, consultar un expert i asumir que els nostres fills i filles no són perfectes, ni nosaltres ho som com a pares.
Gràcies per la vostra atenció.