Resum xerrada Primers Auxilis

Des de la comissió d’espais familiars agraïm la bona acollida d’aquesta xerrada i us deixem un resum per tal de que els que no vau poder assistir podeu també saber de què es va parlar. Esperem que us sigui útil!

 

XERRADA: “PRIMERS AUXILIS”

Txus Galeote i Maurici Raud  – 13 de Maig de 2015

Aquesta xerrada, impartida per dos infermers del C.A.P. Casernes de Sant Andreu, té com a objectiu identificar els principals perills en situacions quotidianes, i la primera reacció que hem de tenir en cas produir-se un accident.

Les situacions a analitzar són les següents:

• Els perills de la llar
• Al cotxe
• Al carrer
• Ferides
• Neteja / higiene
• Contusions
• Traumatisme cranial
• Cremades
• Intoxicacions
• Cos estrany a l’ull
• Picades
• Ennuegaments / ofegament

CONSIDERACIONS INICIALS:

Cal tenir en compte que els nens aprenen les coses més importants entre els 0 i els 4 anys, motiu pel qual és imprescindible donar sempre un bon exemple per part dels pares, ja que els nens són molt observadors i uns grans imitadors.

ELS PERILLS DE LA LLAR

A la llar hi ha molts perills que es poden evitar seguint alguns consells:

1. Cuina: territori prohibit fins als 4-5 anys. Als nens contínuament els hem d’anar transmetent el missatge de que entrar a la cuina quan s’està cuinant és perillós. És com un camp de batalla.

1. Productes de neteja: han d’estar sempre fora de l’abast dels nens. No hi ha molts, però els que hi ha són molt perillosos; el fet que un nen s’empassi algun producte químic pot provocar cremades a la gola del nen, i s’han donat casos de nens que no han pogut parlar mai més.

1. Armaris baixos: guardar només coses que no puguin fer mal.

1. Endolls: tots tapats. Tot i que sembli que el corrent entra i surt del cos, pot provocar danys interns molt greus.

1. Evitar cables tirats pel terra (sobretot zona dels ordinadors, zona de la tele, etc.).

1. Perill amb estovalles a la taula. Quan un nen petit que està aprenent a caminar estira de les tovalles per intentar posar-se dret. Si hi ha coses a sobre la taula (gots de vidre, plats, …) se li poden caure a sobre.

RECOMANACIÓ per a identificar els perills per a un nen: FER UN TOMB PER TOTA LA CASA A 4 GRAPES, per a veure-ho tot des d’una altra perspectiva; segur trobarem peces petites pel terra que es poden posar a la boca, algun endoll no protegit on els nens poden posar els dits, etc.

AL COTXE

1. Canvi normativa (degut a estudis que demostren que fruit d’accidents poden produir-se seqüeles cervicals):

1. Fins als 2 anys els nens han d’anar asseguts, als seients de darrera, mirant cap enrere.

1. Augment de l’edat per portar adaptador al cotxe

1. Sempre lligats

1. Utilitzar cadira adient a la mida del nen

1. No posar cadireta si l’airbag està connectat

1. En viatges llargs, aturar-se cada 2 hores i fer massatge a l’esquena, beure aigua, caminar una estona (per evitar deshidratació a l’estiu)

AL CARRER

1. Ensenyar:

1. el color verd i vermell

1. on està el senyal del pas de vianants

1. com anar per la vorera

1. no sortir corrents darrere de la pilota

1. Sempre de la mà

1. Al parc sense perdre el nen de vista però deixant-lo fer; és millor que caigui i aprengui que no pas no deixar-lo caure mai. El nen ha de tenir llibertat, els pares al peu del canó per si passa alguna cosa.

FERIDES

Passos a seguir davant una ferida (no cal seguir-los tots, aturar-se quan la ferida estigui controlada):

1. Rentar amb aigua i sabó. Això permetrà tant desinfectar la ferida com valorar el seu estat

1. Si la ferida continua sagnant, fer compressió per aturar el sagnat.

1. Si el sagnat s’atura, desinfectar amb clorexhidina (Cristalmina o similar)

1. Si el sagnat no s’atura i/o creieu que caldrà cosir, no aplicar cap desinfectant tret d’aigua i sabó, com a molt posar gasa estèril (res de iode, topionic o similar, ja que emmascara la ferida) i portar al CAP, on un professional valorarà la ferida. Si la ferida ve emmascarada per algun producte desinfectant que tenyeixi la ferida serà més difícil determinar el seu abast.

Cal tenir en compte que en funció de l’edat del nen caldrà valorar les defenses que té, ja que per exemple si es tracta d’un nen de 5 anys li faltarà poc per a la segona dosi de la vacuna del tètanus (es posa normalment als 6 anys), i potser es decideix en cas d’una ferida important avançar la vacuna. Actualment, després de la primera dosi després es posen dosis als 6 anys, als 14 anys, i 20 anys després es posarà la darrera dosi.

Rascades: es tracten com cremades:

• Aigua freda i netejar bé
• No aplicar topionic
• Valorar si es tracta com una cremada de primer grau o és millor que estigui a l’aire

Ferides dins la boca:

• Primer netejar amb gasa i suero si la ferida està molt bruta, o bé glopejar (si el nen és prou gran com per saber fer-ho). També va bé netejar amb Oraldine o similar, o inclús amb aigua oxigenada rebaixada amb aigua
• Si la ferida és grossa, anar al CAP per a la seva valoració
• Alimentació:

• aliments tebis o freds

• aliments tous, líquids o purés
• també gelats perquè desinflamen

PRECAUCIONS:

• En general que es tanqui o no cal ferida no ens ha de preocupar, ja que si no l’aconseguim tancar nosaltres en ser una ferida greu, ja la tancaran al centre mèdic corresponent.
• Per qüestions d’estètica (marques o cicatrius que puguin quedar en el futur de la ferida que estem tractant, i que poden derivar en problemes d’autoestima o complexe quan arriba l’adolescència), els materials que es posen a la ferida són uns o uns altres.
• A les cicatrius no els hi pot donar el sol. Cal posar protecció solar com a mínim durant 1 mes cada cop que se surt al carrer (inclús a l’hivern).
• Quan la ferida ja està curada, també es pot aplicar a la cicatriu oli de rosa mosqueta (per exemple a les nits).

NETEJA / HIGIENE

Com han de fer-se els banys? Consells per evitar acabar amb les defenses naturals de la pell:

• L’aigua del bany no ha d’estar molt calenta
• Un cop per setmana es pot netejar tot el cos amb aigua i sabó
• La resta de dies que es banyi el nen, només sabó a aixelles, peus i genitals (i cabell segons com estigui)
• Crema hidratant a diari (els nens ho han d’agafar com un costum, igual que rentar-se les dents, etc.)

CONTUSIONS

Passos a seguir:

1. Mirar l’estat general del nen

1. Si està bé, posar de seguida fred local o gel (però mai directament, sempre protegit amb un drap o un tros de roba, ja que el gel pot causar cremades, i aleshores caldria tractar tant la contusió com la cremada)

1. Següents 24-48 hores: vigilar l’estat del nen; estar alerta en cas de marejos, vòmits, debilitat, que faci coses estranyes o que es comporti com si estigués borratxo. Sobretot vigilar si el cop ha estat al cap.

TRAUMATISME CRANIAL

Respecte cops al cap, apart de tenir en compte els consells aplicables a qualsevol contusió, també cal vigilar somnolència i/o irritabilitat persistent, marejos, etc. També observar diferències en la mida de les pupil·les. Si es detecta algun d’aquests símptomes, portar al CAP.

Inclús hi ha pares que desperten els nens a la nit, tot i que sigui només per a oferir-los aigua, per a comprovar el seu estat.

Si notem alguna cosa, portar directament a urgències (a l’hospital o al CAP). En cas que hi hagi pèrdua de coneixement, implica ingrés hospitalari.

Al cap primer tenim pell, després múscul, després l’ós, i finalment el cervell. Radiografies es fan per saber si hi ha fractura de l’ós. Si surt un bony: si el bony és dur, és degut a la inflamació del múscul; si el bony és tou (tipus gelatinós) es pot tractar de líquid encèfalo-raquidi -> en aquest cas pot ser molt greu, anar directes a l’hospital!

CREMADES

Sobre les cremades s’aconsella no posar res, només aigua, i no directament de l’aixeta (surt amb molt pressió), sinó posar un recipient amb aigua i alguna glaçó i endinsar a l’aigua la zona afectada. Prenent aquestes precaucions permetrà als professionals avaluar millor la ferida.

Si hi ha ampolles, no trencar-les perquè la ferida es pot infectar i podria implicar haver de posar antibiòtic, i per tant es retrassaria la curació de la ferida. El líquid de les ampolles és suero nostre.

Com tractar la cremada després de refredar-la?

• Si la zona simplement està envermellida, és convenient aplicar molta hidratació.
• Si la cremada comporta més gravetat o té una gran extensió, portar al CAP.

INTOXICACIONS

Quan el nen s’empassa algun producte tòxic, les recomanacions són:

1. No  provocar el vòmit, ja que si el que s’ha empassat per exemple és un líquid, amb el vòmit l’esòfag es cremarà i empitjorarà la intoxicació

1. Agafar mostra del producte que ha ingerit, amb el seu envàs

1. Portar el nen d’urgències a l’hospital

També podem trucar al Servei Nacional de Toxicologia (telèfon 915 620 420), és un telèfon que per llei ha de sortit imprès en les etiquetes de tots els productes que es considerin tòxics. Des d’aquest telèfon, indicant exactament quin tipus de producte ha ingerit (no només marca, sinó també model, ja que cada model pot tenir uns components tòxics diferents), ens poden dir la millor manera d’actuar.

COS ESTRANY A L’ULL

Si els hi entra polen, o sorra, etc. el més important és netejar amb aigua o sèrum de forma abundant (a raig, per treure el cos estrany). Cal evitar que es freguin els ulls, ja que el fregament pot provocar erosió a la còrnia.

Si el cos estrany no surt, o si el nen segueix amb molèsties després d’haver fet el rentat, tot i que sembli que no té res, tapar amb una gasa l’ull i portar a urgències per a extreure el cos estrany o per a valorar.

Si no es tracta bé, pot implicar que en el futur el nen tingui dioptries a l’ull ferit.

PICADES

El tractament depèn del bitxo i/o de la reacció al·lèrgica que pugui ocasionar el nen.

Cal evitar el rascat. La ferida produïda pel rascat es tractarà amb iode.

Es pot fer servir amoníac en el moment de la picada (tipus AfterBite).

En cas de picades que provoquin reaccions molt exagerades en un nen, és convenient parlar amb el pediatra per tal de tenir a casa o a mà pomada de cortisona per poder-la aplicar just en el moment de la picada.

En cas de picada amb reacció al·lèrgica greu i si sabem que estem lluny d’un centre mèdic, primer cal trucar per demanar ajuda, ja que sempre serà més ràpid perquè probablement hi haurà una ambulància més a prop del lloc de l’accident que no pas un hospital a on puguem dur al nen, i les ambulàncies sempre porten a sobre alguna cosa per tractar.

Picades d’abelles i vespes

Les abelles no deixen el fibló clavat. Les vespes en canvi sí que el deixen, i per tant el verí actua durant més temps (mentre no el traiem). El primer que hem de mirar és si està el fibló clavat; si ho està, s’ha de treure, vigilant que surti tot, ja que en cas contrari por provocar una ferida infecciosa. La manera més recomanable de treure un fibló de vespa és amb una targeta (tipus targeta de crèdit o qualsevol de plàstic de les què normalment portem a sobre); cal arrossegar la targeta sobre la pell, arrossegant el bitxo clavat, traient el bitxo sortirà el fibló.

Després de treure el fibló cal aplicar gel per reduir la inflamació. També hi ha productes a les farmàcies per tractar les picades.

Les picades poden provocar una reacció al·lèrgica, com la que podria causar un iogurt o una vacuna, en funció del nen. Però el que ens ha de preocupar és si veiem una reacció desproporcionada. Per exemple, en cas de picada d’una vespa a la llengua o a la boca (cas típic, beure de llaunes de refresc a la platja on a dins s’hi hagi ficat una vespa), pot provocar asfíxia i pot ser mortal -> en aquest cas cal córrer, és molt greu!

Es poden prevenir les picades amb mosquiteres per dormir, i amb repel·lents de colònia (hi ha inclús específics per bebès).

Si estem en un lloc on hi hagi vespes, un truc és deixar un plat amb menjar lluny d’on estem nosaltres, que serà on aniran les vespes.

ENNUEGAMENTS / OFEGAMENT

El protocol a seguir en aquests casos el marca l’European Resuscitation Council. De tant en tant  van fent petites variacions en el protocol, per tant pot ser que el protocol que indiquem aquí variï lleugerament amb el pas del temps del protocol oficial.

Els passos a seguir en cas d’ennuegament (si el nen s’empassa alguna cosa i pot ser que això li tregui la respiració) són els següents (els passos a seguir són els mateixos en cas d’ofegament, però si s’ha empassat algun objecte primer cal treure’l):

En el cas d’un bebè:

1. Retirar el cos estrany de la boca. Primer intentar-ho amb la mà; si no surt, posarem el bebè sobre la nostra mà i avantbraç, amb la seva panxa en contacte amb el nostre braç, i el bebè mirant cap al terra i una mica inclinat el cos estant més baix la part del cap que les cames. Li donarem 5 cops forts amb la mà lliure, ben oberta, a l’esquena (suficientment forts però vigilant de no trencar-li res al bebè). Un cop extret l’objecte, comença el protocol de parada cardio-respiratòria aplicable tant a ennuegaments com ofegaments.

1. Alliberada ja la via aèria, cal valorar la respiració, observant durant 10 segons si mou l’abdomen, posant el cap sobre el seu nas (doble comprovació: alè posant l’orella sobre el seu nas i mirant alhora l’abdomen per veure si es mou).

1. Si no respira, el següent que s’ha de fer és demanar ajuda (abans de seguir amb el pas següent)

1. Realitzar 5 insuflacions de rescat, respirant normal (no com si infléssim un globus) sobre la boca i el nas del bebè.

1. Si no funciona, farem sèries de 2 insuflacions + 15 pressions, amb 2 dits, just a sobre de l’estèrnon (atenció perquè a sota gran part de l’abdomen dels nens és fetge, i li podríem causar més mal). El ritme a seguir és el de la cançó de la Macarena.

En el cas d’un nen fins a 8 anys:

1. Retirar el cos estrany de la boca. Primer intentar-ho amb la mà; si no surt, maniobra de Heimlich: ens posem darrera del nen (la nostra panxa tocant la seva esquena), l’envoltem amb els braços i apliquem 5 cops forts al terç inferior de l’estèrnon. Un cop extret l’objecte, comença el protocol de parada cardio-respiratòria aplicable tant a ennuegaments com ofegaments.

1. Alliberada ja la via aèria, cal valorar la respiració, observant durant 10 segons si mou l’abdomen, posant el cap sobre el seu nas (doble comprovació: alè posant l’orella sobre el seu nas i mirant alhora l’abdomen per veure si es mou).

1. Si no respira, el següent que s’ha de fer és demanar ajuda (abans de seguir amb el pas següent)

1. En cas d’ofegament, realitzar 5 insuflacions de rescat, respirant normal (no com si infléssim un globus) sobre la boca del nen. Les insuflacions s’han de fer tirant el cap una mica cap enrere (hiperextensió del coll), després li baixem la barbeta i insuflem.

1. Si no funciona, farem sèries de 2 insuflacions + 15 pressions, amb 2 dits, just a sobre de l’estèrnon (atenció perquè a sota gran part de l’abdomen dels nens és fetge, i li podríem causar més mal). El ritme a seguir és el de la cançó de la Macarena.

En el cas de nens de més de 8 anys i adults:

1. Retirar el cos estrany de la boca. Primer intentar-ho amb la mà; si no surt, maniobra de Heimlich: ens posem darrera del nen (la nostra panxa tocant la seva esquena), l’envoltem amb els braços i apliquem 5 cops forts al terç inferior de l’estèrnon. Un cop extret l’objecte, comença el protocol de parada cardio-respiratòria aplicable tant a ennuegaments com ofegaments.

1. Alliberada ja la via aèria, cal valorar la respiració, observant durant 10 segons si mou l’abdomen, posant el cap sobre el seu nas (doble comprovació: alè posant l’orella sobre el seu nas i mirant alhora l’abdomen per veure si es mou).

1. Si no respira, el següent que s’ha de fer és demanar ajuda (abans de seguir amb el pas següent)

1. En cas d’ofegament, realitzar 5 insuflacions de rescat, respirant normal (no com si infléssim un globus) sobre la boca del nen. Les insuflacions s’han de fer tirant el cap una mica cap enrere (hiperextensió del coll), després li baixem la barbeta i insuflem.

1. Si no funciona, farem sèries de 2 insuflacions + 30 pressions, just a sobre de l’estèrnon. Per fer les pressions, com s’han de fer amb molta força per tal que tinguin efecte (sobretot si és un adult), és millor posar-nos com si féssim flexions, però les mans col·locades sobre l’estèrnon del ferit. En cas que no sigui ofegament, sinó només parada cardio-respiratòria per problema cardíac, no cal fer insuflacions, només pressions cardíaques. El ritme a seguir és el de la cançó de la Macarena.

En tots els casos, hem de tenir en compte que la recuperació que nosaltres estem fent forma part d’una cadena, i que serà molt important haver demanat ajuda primer perquè tot i que la persona recuperi la respiració i li torni a bategar el cor, després cal que els professionals continuïn la cadena de reanimació.

El protocol que hem descrit pot servir tant per salvar una vida com per evitar o minorar les seqüeles cerebrals.