Resum Xerrada: “L’Ús Racional de les pantalles”

Sonia Rubio – 17 de maig de 2016

L’objectiu de la xerrada és poder donar idees sobre com enfocar l’actuació de mares i pares davant les preocupacions que genera la utilització de les pantalles per part dels nostres fills/es.

Les situacions que preocupen als pares i mares assistents a la xerrada, i sobre les que es donaran pautes per tal d’intentar resoldre-les, són els següents:

-Dos germans amb edats molt diferenciades, en què el petit vol ser com el gran i veure el mateix  que el gran

-Quin és el temps recomanat per passar davant les pantalles?

-Com controlar el que veuen?

-Com limitar els jocs de lluita / violents?

-Quins límits posar i com fer-ho?

-Com evitar l’addicció i el comportament obsessiu

-Com aconseguir que no abusin de les pantalles quan estan amb els avis?

No existeix cap manual per a resoldre totes aquestes qüestions. Es poden donar algunes pautes, però cal tenir en compte que el que li servirà a una família no li servirà a una altra. És més, dins una mateixa família, el que servirà per a un fill no servirà per a l’altre.

SEGURETAT (PREOCUPACIÓ SOBRE ELS CONTINGUTS):

Hi ha moltes aplicacions per realitzar control parental, però la ponent recomana treballar més aviat sobre l’educació, perquè dona millor resultat.

La tecnologia sovint ens pot generar angoixa perquè avança més ràpid del que els pares i mares som capaços d’absorbir. Al cap sempre tenim la idea “estarem sempre per darrera d’ells” i escoltarem sovint “papa, és que tu no t’enteres”.

A més cal afegir que abans també passava, però eren “objectes” (una consola, un ordinador, …) però ara amb un telèfon mòbil es pot comprar, et pots ubicar, etc. és a dir, tenen accés a altres móns.

La societat està imposant pautes d’ús molt fortes:

1. Existeix la creença que tothom ha de tenir un mòbil “personal”, intransferible. Ara en tenen amb 8-10 anys.
2. Hi ha una invasió dels horaris, ja que hi ha connectivitat les 24 hores del dia

3. El volum d’informació rebuda és molt elevat (un pare posa l’exemple que el seu fill està una tarda sense connectar-se i quan torna a mirar el mòbil té 1.600 missatges)
4. Si ens despistem, les tenim totes: mòbil, tele, tablet, portàtil, consola, …
5. Abans les coses es canviaven quan s’espatllaven, però ara es canvien més sovint, canviant les pautes de consum inclús en les persones adultes

Recomanacions:

• Que no s’emportin el mòbil a l’habitació quan és hora d’anar a dormir

• Existeixen altres eines educatives; utilitzem-les!

• Comprar-los un mòbil que no sigui la versió més actual: així no voldran portar-lo

A priori, les pantalles són tot avantatges: ens connecten amb el món, són molt visuals, donen informació… per tant es fa molt difícil prescindir-ne o restringir-ne l’ús. A més de vegades ens serveixen de cangur (per exemple per fer el sopar o altres tasques de casa, o simplement quan necessitem els pares i mares temps per fer coses).

Però educativament no seria la manera idònia. Per tant, és important que els adults distingim si deixem fer servir les pantalles per educar o per tenir temps per nosaltres.

Per exemple:

-dinar mirant la tele, perquè ens amoïna més que no mengi que no pas que vegi la tele

-per tal que no ens munti un espectable quan anem en metro, li ensenyem vídeos

-a casa els hi oferim la tele si necessitem temps, abans inclús que ens ho demanin!

-quan són més grans, “millor controlats a casa que al carrer fumant”

Però hem de tenir en compte que necessitat no en tenen, perquè si no tinguessin mòbil, també sobreviurien.

No són objectes neutres. Tinguem en compte que xarxes socials, mòbils, videojocs, etc., són productes desenvolupats per grans empreses per tal que els hi generin guanys, i per tant són productes que generen problemes. Per exemple, els videojocs, com pitjor són per nosaltres, més diners generen a les empreses; les empreses no tenen cap interès en que nosaltres fem control parental. Els jocs violents els hi encanten, però no són gens educatius. No es passen hores i hores davant l’ordinador per a fer un programa informàtic (per a “construir” alguna cosa) sinó per veure coses violentes.

COM POSAR LÍMITS?

Els nostres fills/es parteixen de la idea de que “tothom en té”. És exactament que quan nosaltres érem adolescents i volíem anar a una festa perquè “tothom hi anava”. En realitat no hi anava tothom, sinó que hi anava “la gent important”. Doncs amb els mòbils passa el mateix. I si no hi ha cap família que es negui a comprar un mòbil als seus fills als 8 anys, doncs òbviament que al final tothom als 8 anys en tindrà un. Per això cal que hi hagi algunes famílies que es neguin i no ho facin.

Tot i que això cal compaginar-ho amb el problema de marginació que pot suposar que tots tinguin mòbil menys el nostre fill/a, ja que per exemple si juga a futbol, hi ha moltes coses de l’equip que es comenten via mòbil.

Sempre preocupa que algú quedi fora, exclòs, i els nens s’han de protegir. El bullying pot passar per tema físic però també per no tenir a l’abast la tecnologia.

Què fem si el nostre fill/a no té mòbil i el grup d’amics el marginen? Comprar-li un mòbil? O potser propiciar que canviï de grup d’amics? Aquesta hauria de ser la proposta educativa, buscar un altre entorn. On hem de posar el pes quan eduquem?

Cal tenir en compte que les pantalles ens comencen a preocupar quan comencen els problemes.

LÍMITS EN L’EDAT D’INICIACIÓ A LES PANTALLES:

L’Associació Americana de Pediatria recomana que en la franja d’edat dels 0 als 2 anys no hi hagi cap tipus de relació amb pantalles. De 2 a 5 anys, màxim 30 minuts al dia. Fins al 5 anys, els nens aprenen de les vivències, aprenen movent-se i fent les coses per ells mateixos; de vegades ens enganyem a nosaltres mateixos pensant que aprenen mirant les pantalles, però aquest tipus d’aprenentatge hauria de ser una activitat complementària, no la principal, ja que les pantalles no generen una actitud activa sinó passiva, és per deixar-se portar.

Potser hem intentat que els nostres fills triguin en entrar en aquest món tecnològic, i tenir la por que quan ho facin es produeixi un efecte rebot: com no n’han tingut en molt de temps, quan ho tinguin en poc temps es voldran posar el dia. Però no cal preocupar-se perquè això no passa.

Les regles bàsiques són:

• Quant menys millor

• Com més tard, millor

• Com més estiguin en espais compartits (familiars), millor

No ens hem de preocupar si els nostres fills veuen poques pantalles.

 

COM EVITAR L’ACCÈS A PANTALLES DE NENS PETITS QUAN TENEN GERMANS MÉS GRANS?

El consell és que el gran s’hauria de posar a l’alçada del petit. Però això és molt difícil d’aconseguir. De tota manera se li ha d’explicar que som una família. Seria convenient que el fill gran utilitzi les pantalles quan el petit no està davant.