XERRADA: “EL DOL EN LA INFÀNCIA”
Ester Martinez Vera – 7 de març de 2016
L’Ester Martinez Vera, psicòloga i professora de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ens explica en aquesta xerrada:
– Què dir-li a un nen davant la mort d’una persona estimada
– Com evitar que se senti culpable
– Què és el que mai s’ha de dir
– Que s’ha de parar atenció amb els canvis davant un procés de dol
– Quines són les reaccions dels nens en les diferents etapes evolutives i com afrontar-ho
El tema del dol és molt poc sol·licitat per a les xerrades, ja que és un tema del qual a la gent li costa molt parlar.
Però ocultar la mort és un error.
La mort d’un ésser estimat pot causar depressió, però és una depressió reactiva per la pèrdua de la mare, del pare, d’un animal de companyia, … El símptoma de la depressió reactiva és plorar de manera discontínua.
QUÈ HEM DE FER DAVANT AQUEST ESTAT?
1. Donar temps per tal que vagi fent totes les preguntes al ritme que necessiti sense pressionar-lo
2. Contestar amb respostes curtes, concretes i sense ambigüitat
3. No aturar les reaccions , ja siguin de plor, de ràbia, o de silenci
4. Quan la ment pensa, cal deixar que pensi sense coaccions
Mort i vida van juntes. Mai hem d’intentar frenar les reaccions dels nens, al revés, el nostre paper és fer-los l’acompanyament.
QUINES RESPOSTES HEM DE DONAR?
SEGONS EL TIPUS DE MORT
– En cas de mort per malaltia, el primer que se li ha de dir és “Estava malalt”, però no hem d’acabar aquí, ja que si no es pensarà que cada cop que es posi malalt es pot morir. Hem de seguir amb “però ha empitjorat i era tan greu la malaltia que se li ha aturat el cor”
– En cas de mort per accident o sobtada, i sobretot si no era una persona gran, si va contra natura, calanar amb molt de compte en com s’explica.
EL CEL O EL NO-RES
Els nens necessiten situar la persona que s’ha mort en algun lloc, especialment en nens fins a 12 anys, ja que estan en l’etapa del pensament concret, al nen li cal concretitzar per comprendre, no sap pensar en abstracte.
Per exemple, se li pot dir “és un estel”. El cel és un aspecte molt positiu, perquè és un lloc concret.
Però cada família pot triar el lloc, el que prefereixi. El que no podem fer és dir-li que no és enlloc. Per a famílies no creients, també se li pot dir “Es queda en el nostre cor, en el nostre record”. També es poden dipositar lescendres en un arbre, que també és un lloc concret.
PAS A PAS PERÒ SENSE DETALLS
“T’he d’explicar una cosa molt dura, molt difícil, l’avi es va posar malalt”
REGLES BÀSIQUES DE LES RESPOSTES:
– No donar massa detalls
– No mentir
– No utilitzar eufemismes, que el que fan és embolicar més al nen
– Fer-lo entendre que és un procés irreversible, que aquesta persona ja no tornarà, però que en el nostre cor i en el nostre record sempre hi serà
– Utilitzar un to de veu adient, ens hem d’assegurar que ens escolta i que ens entén
CONSELLS PER A FER L’ACOMPANYAMENT
RES DE CANVIS
Cal tenir en compte que el dol passa per diferents fases:
– Shock
– Emprenyar-se
– Depressió
– Període adaptació
El procés de dol dura 3 anys, i és en aquest moment més o menys quan la ferida es converteix en cicatriu(excepte en el cas de la mort d’un fill o del cònjuge, que és un dol permanent).
Es recomana que al menys durant 1 any no es faci cap canvi rellevant: ni canvi de casa, ni d’escola, ni de mobles, … També és important mantenir horaris i rutines, en la mesura del possible, tot i que està clar que si la persona que s’ha mort és el pare o la mare serà més difícil, ja que segurament a la unitat familiar li caldrà ajut
extern per temes logístics (més ajut dels avis, etc.).
Segurament els primers mesos el nen voldrà dormir amb els pares; haurem d’estar amb ells fins que s’adormin, però després portar-los al seu llit.
EVITAR QUE ALGÚ PRENGUI EL ROL DE L’ABSENT
S’han d’evitar frases com “Només ens quedes tu” (si s’ha mort el germà), o “Ara ets tu l’home de la casa” (si s’ha mort el pare). El nen no pot fer el rol de la figura que ha mort.
QUÈ ÉS EL QUE MAI S’HA DE DIR?
– Que la mort és un somni, perquè després de dormir ens despertem, però quan algú mor després no es desperta
– Que està descansant
– Que està fent un llarg viatge
– Que s’ha anat i ens ha deixat, ja que genera frustració i el nen no perdona que hagi marxat.
REACCIONS NORMALS EN ELS NENS
Nens de 0 a 2 anys
En cas que qui hagi mort sigui la figura d’apego (per exemple, la mare), les reaccions normals seran crits, plors, irritabilitat, serà difícil de calmar, li costarà dormir, farà respostes exagerades a estímuls externs, tindrà apatia i mal humor. En cas que qui hagi mort no sigui la mare, no és tan important, perquè la càpsula materno-filial que protegeix el nen és tan forta que si la mare està bé, el nen també ho estarà.
La recomanació en cas que hagi mort la mare (o la figura d’apego) és intentar mantenir intactes les rutines d’aquesta persona, l’horari i l’ambient que li doni seguretat. En aquesta etapa l’arrelament és molt important. Cal evitar que el nen vagi canviant contínuament de persona cuidadora, i en la mesura del possible s’intentarà que sigui una persona de l’entorn familiar (els avis etc).
Si qui ha mort és la mare, el nen demanarà per ella molt sovint. En aquest cas, el que s’ha de fer és intentar distreure’l amb altres coses, ja que no es podrà raonar amb ell.
Nens de 3 a 5 anys
Entenen el concepte de justícia i de càstig. Creuen que tot passa per alguna cosa que han fet. Aquí el problema que podem tenir és el sentiment de culpabilitat que es generi en el nen, perquè per a ells serà com un càstig.
Si ens fixem en el nostre dia a dia, de vegades diem coses com “No et portis malament perquè estic malalta i em poso pitjor”. Això s’ha d’evitar, perquè un comentari tan simple pot fer que si la mare mor el nen pensi que és culpa d’ell per haver-se portat malament.
Com tenen pensament concret, els nens poden no entendre que la mort és irreversible, i ens faran preguntes com “On és? Té fred? Ens veu?”. Cal contestar totes les seves preguntes, tot i que ens les faci repetidament.
Ens haurem de preocupar si no pregunta res, ja que potser té por que els pares plorin, si els han vist plorar. Hem d’intentar que parlin i que expressin els seus sentiments i neguits.
Nens de 6 a 11 anys
Ja entenen molt els conceptes de mort i malaltia, i comencen a tenir por si algun ésser estimat es posa malalt.
Necessiten conèixer les causes de les coses. Hem de ser molt pacients, ja que repetiran les preguntes i no ens hem de cansar de respondre-les. És molt important que la resposta s’ajusti a la pregunta, és a dir, que es responguem únicament el que ens pregunten, sense estendre’ns. Per exemple: “Té fred? No, ja no té fred”. No
cal explicar res més.
Capten molt bé les metàfores.
Hi ha molts contes que serveixen per parlar i per entendre la mort. És bo explicar aquest conte quan alguna persona propera ha mort. Els nens volen sentir el conte un cop i un altre. El nen rep molta seguretat via la repetició.
Nens de més d’11 anys
Entren en el pensament abstracte, comencen a entendre la reversibilitat i la irreversibilitat.
En aquesta època pensen que ho poden fer tot, i els costa entendre que no poden fer tornar a una persona morta. Cal treballar la tolerància a la frustració.
Saben que la mort existeix, però pensen que ells no es moriran mai. Per això sovint fan comportaments de risc,
perquè creuen que a ells no els hi pot passar res.
En aquesta edat, és important que tinguin algú de confiança davant el dol. Depèn de qui hagi mort, aquesta persona serà una o una altra. Per exemple, si mort la mare, potser és millor que ho comentin amb un tiet o un amic, ja que el pare no estarà en condicions d’animar-lo o escoltar-lo.
Els hi costarà molt expressar la tristesa i només poden fer negacions del que senten (“Estic bé”). Estan enfadats en l’època del dol. No cal apropar-se cada dos per tres però sí fer-li notar que estem allà si li fem falta.
Començaran a tenir converses filosòfiques sobre la mort. N’hi haurà que pensaran que és el final, d’altres que existeix una altra vida, …
RITUALS
Li preguntarem al nen si vol veure la persona que ha mort? Ho podem fer a partir dels 5-6 anys, li preguntarem si el vol veure perquè si no ja no el veurà més. Abans d’anar al tanatori etc cal preparar una mica al nen, explicant-li el que es trobarà: el taüt, flors, gent plorant… També es pot convidar el nen a portar-li alguna cosa a la persona morta (un dibuix, una carta, una flor…). El que no ha de veure és la incineració o l’enterrament.
Si s’opta perquè el nen no vagi al funeral, cal fer algun altre ritual (deixar-li dibuix, joguina, …).
També se li pot preguntar si vol alguna cosa “material” de qui s’ha mort, alguna mena de record, algun objecte de casa seva, etc.
ALTRES COMENTARIS I CONCLUSIONS
Ara veiem la mort com un tabú, s’intenta amagar tot, però se’ls ha de fer veure la mort com la vida, ja que és una part de la mateixa.
A la docència caldria aprofitar les ocasions de què es disposa per a parlar de la mort; hi ha matèries com la biologia, on veuen què els hi passa a les cèl·lules, o a les fulles dels arbres, que són una bona excusa per a parlar del tema.
S’ha d’explicar quan pregunten.
TORN DE PREGUNTES
1. Cal explicar la mort d’algú que no ha conegut, d’algú que va morir abans que ell naixés? El que s’ha de fer és esperar que ens pregunti, perquè si pregunta és perquè està preparat per rebre respostes.
També podem propiciar-ho; per exemple, treient l’àlbum de fotos antic on es veu l’avi que va morir fa molts anys, i això propiciarà que faci preguntes.
2. Què fer davant el nen que diu “mama, no vull que et moris”? Cal dir “la mama està bé, està forta, la gent normalment es mor quan és molt gran”.
3. Quin ha de ser el procés abans de la mort d’algú que està malalt? Han de veure la degeneració de la persona? Se’ls ha de preparar i deixar veure la persona si realment es veu que la cosa no té solució (per exemple càncer terminal); poden veure la persona sedada, i així es van fent una idea. També sivan seguint la malaltia els pot ajudar a mentalitzar-se, a fer que per a ells no sigui una mort sobtada.
4. Com treballar la mort d’un nen amb un nen? Per exemple quan mor un amic. Se li pot dir “No és normal, però pot passar” “Segurament no et passarà a tu, però hem d’acceptar que passa”.
5. Com actuar amb un nen que, després de 4 mesos de la mort de l’avi, ara comença a tenir una enorme por a la foscor? La mort inseguritza, i produeix ansietat, preocupació excessiva, problemes corporals, … amb el temps, la mort queda enrere i el nen guanya seguretat. Cal acompanyar-lo, amb contacte físic, donar-li seguretat, que vegi que els pares ploren, dir-li “plorem junts” “dibuixa’m” “explica’m”, llegir-li contes, que vegi que els pares es recolzen. Si fa 4 mesos, està en l’etapa del dol intermig; en el dol posterior millorarà. Si vol anar al cementiri, que hi vagi, li porti dibuixos. Li cal molta estabilitat familiar, i que li anem traspassant les nostres creences, religioses o no.
6. A les pel·lícules sempre hi ha algú que mor (a Frozen, sense anar més lluny) , què els hem d’explicar?
Cada família li ha de donar l’explicació que pugui recolzar. És important també respectar el que cregui el nen, si això ja el deixa conforme. Per exemple, si ell mateix ens expressa la seva interpretació del que ha passat, o d’on és la persona morta, donar-la per vàlida, ja que si aquesta és la seva creença serà el que li donarà seguretat.
