RESUM XERRADA: “ASSERTIVITAT vs MOBBING”

XERRADA: “ASSERTIVITAT vs MOBBING”

Mila Arch – 12 de Juny de 2015

 

Aquesta xerrada va dirigida tant a pares i mares de primària com d’infantil, ja que és a infantil on s’ha de treballar la problemàtica per tal d’evitar que a Primària hi hagi cap nen que es trobi en situació tant de víctima com d’agressor o de col·laborador.

ASSETJAMENT ESCOLAR I CIBER-ASSETJAMENT

Es considera que l’assetjament escolar vulnera els drets fonamentals dels nens. Aquesta problemàtica es va començar a estudiar cap als anys 70-80 (a Espanya una mica més tard).

Abans el maltractament es trobava sobretot dins la família, generalment en la figura del pare. Abans no es considerava violència la que es produïa entre iguals, és a dir, entre nens.

Arrel un estudi realitzat per les Nacions Unides, es va veure que els nens patien:

• Mals físics (mal de cap, d’estómac, d’esquena, vertigen, …)
• Mals psicològics (mal geni, nerviosisme, soledat, impotència,…)
• En general mala salut, amb efectes també i òbviament al rendiment acadèmic, al clima escolar, etc.

 

COM ES POT DIFERENCIAR D’UN EPISODI PUNTUAL?

• Intencionalitat: l’agressor vol ridiculitzar el nen. Tot i que també pot ser una percepció subjectiva de la víctima, que acaba implicant que l’agressor vulgui fer-ho
• Repetició en el temps
• Desequilibri de poder: s’acostuma a donar el cas que la víctima té algun tret distintiu peculiar que el diferencia de la resta i que és vist pels altres com una debilitat
• Llei del silenci: els escolars no ho acostumen a explicar als adults, tot i que tots els escolars coneguin el fet
• Esquema domini-submissió: cada cop es fa més extrem

FIGURES

Cal tenir en compte que existeixen moltes figures dins un procés d’assetjament escolar, no només les òbvies:

• Agressor
• Reforçador
• Ajudant
• Defensor de la víctima
• Aliè
• Víctima

S’acostuma a donar en els darrers anys de Primària (10 anys) i primers de Secundària (sobretot, entre 12-14 anys). El 23% dels escolars l’han patit alguna vegada, tot i que no sigui en un nivell greu.

A Educació Infantil cal començar la prevenció, tant via família com via escola.

 

FORMES DE MALTRACTAMENT I TIPUS DE RESPOSTA

Les formes de maltractament poden ser:

• Físiques: cops de peu, empentes, etc
• Verbals: burletes, sobrenoms, insults, etc

Les reaccions que pugui tenir el nen assetjat depèn de 2 factors:

• El temps al què ha estat exposat
• El tipus d’afrontament que tingui

I per tant el tipus de resposta pot ser:

• Agressiva (contra l’agressor o contra un tercer)
• Passiva (que estigui molt espantat)
• Cridar l’atenció
• Còmplice (es converteix en el pallasso de la classe)

En definitiva, el nen el que intenta és sobreviure.

Les conseqüències futures d’un cas d’assetjament són:

• En l’assetjat: salut, depressió, …
• En l’agressor: actes delictius, lideratge mitjançant violència, …
• En la comunitat escolar: veure l’agressivitat com una forma d’èxit, manca de sensibilització (és a dir, veure-ho com un fet normal), indefensió (“que li passi a un altre i no a mi”)

Factors de risc familiar:

• Acceptació de la conducta agressiva
• Diferència entre joguines de nen (més agressives) i joguines de nena (més submisses)
• Ús de mètodes d’educació o excessivament rígids o excessivament permissius (sobretot aquests poden propiciar que els nens se saltin les normes)
• Relació materno-filial (que no se senti estimat)

 

DESMUNTAR MITES

Hem d’intentar no emmascarar els fets amb frases com aquestes que el que fan és no afrontar el problema:

• “Són coses de nens”
• “Els implicats són nens problemàtics”
• L’agressor sempre és el dolent de la classe
• Reconèixer un cas d’assetjament és un desprestigi pel centre escolar (cal tenir en compte que si el reconeix el que està fent és abordar el problema i per tant està expressant que no tolera la violència)

 

EN GENERAL…

• No acceptar la violència per a resoldre conflictes.
• En nens petits és més fàcil que comuniquin. En general els més menuts ho expliquen a l’escola (mestres), i els més grans ho expliquen a la família.

 

INDICADORS

Hem d’estar alerta si observem alguns d’aquests fets que poden indicar l’existència d’un possioible cas d’assetjament escolar:

A l’escola:

• No vol participar en les activitats de l’escola
• No el conviden a festes
• No l’afegeixen als grups
• S’inventa excuses per no sortir al pati

A la família:

• Canvia la manera en què parla dels companys
• Es queixa d’algun company
• No vol anar a festes
• No ve cap amic a casa seva
• No vol anar a l’escola o vol anar acompanyat

 

 

 

 

TORN DE PREGUNTES:

• Quan un nen rep cops de peu a diari d’un company, com ha de reaccionar? Cal parlar-ho (amb els dos nens, amb el mestre, amb els pares de l’agressor, …). si li diem a la víctima que reaccioni de la mateixa manera, és a dir, donant cops de peu, el que li estem ensenyant és que guanya el més fort.