Article del Dr. Paulino Castells publicat al portal Família i Escola (enllaç). Imatge presa del Diario de Mallorca (enllaç).
QUÈ CAL FER AMB LES REBEQUERIES ?
Un nen de dos anys es posa a plorar desconsoladament i es tira a terra donant fortes patades i cops de cap, i tot això per una negativa dels seus pares, que no volien que toqués un objecte perillós. Els pares, desconcertats, se’l queden mirant, i el nen cada vegada augmenta més la intensitat de la seva rebequeria.
Aviat el menut descobreix l’efecte que la seva rebequeria produeix en l’entorn familiar. S’adona que l’acció de rebolcar-se per terra donant puntades i llançant brams és una arma poderosa que impacta en la part més sensible del cor parental.
Estadísticament se sap que els brots de còlera (les conegudes rebequeries o picar de peus) arriben a la seva màxima presentació durant el segon any de vida (en aquesta edat els nens presenten el doble de rebequeries que les nenes). Després dels dos anys s’escurça la violenta etapa inicial d’aquesta conducta, a base d’espectaculars puntades, cops i autoagressions, però es prolonguen els efectes posteriors, com són el ressentiment, els plors i el entristiment en general.
També sabem que les rebequeries són més freqüents quan els nens estan cansats, famolencs o tenen algun tipus de malestar físic. S’ha confirmat que els moments de màxima intensitat de les rebequeries són al final del matí, al final de la tarda i en el moment d’anar a dormir. A mesura que el nen creix, prop de la meitat de les rebequeries deriven d’algun tipus de conflicte amb l’autoritat parental, i en canvia el contingut del conflicte (neteja, prohibicions, etc.) segons l’edat de la criatura.
Per últim, sàpiguen, estimats pares, que com més cas facin de la rebequeria o plor immotivat del seu fill, més durarà aquest. El més efectiu és ignorar aquestes conductes malhumorades, perquè si els prestem atenció les estem reforçant (gratificant) i es repetiran inexorablement. La rebequeria és un espectacle que necessita espectadors i, si es queda sense públic, s’extingeix per si sola.
Jofre Padullés, pare de la Noa de P4-C.
