Article escrit pel Dr. Paulino Castells i publicat al portal Familia i Escola de la web del Departament d’Ensenyament (enllaç). Imatge presa del blog de Carolina Torres (enllaç).
NO EN EL LLIT DELS PARES !!
A la nit, un nen de cinc anys camina sigil·losament de nit fins arribar a l’habitació dels pares i es fica dins del seu llit, aclocant-se entre ells dos. La mare s’aixeca i el torna a portar al llit que té en una altra habitació; abans ja fet el mateix el pare. Ara ja es la tercera vegada que el nen va al seu llit: els pares, cansats d’aixecar-se, el deixen dormir amb ells.
L’experiència professional ens demostra que no es poden fer gaires concessions amb el dormir infantil. Excepte en comptats casos de malaltia, en què necessiten la continuada supervisió paterna, el nen ha de sortir del dormitori dels pares en els primers mesos de vida –millor als tres que als quatre mesos– i no tornar-hi.
No obstant això, aquí hauríem de fer algunes matisacions, ja que hi ha circumstàncies que són “temporalment atenuants” per permetre algunes pernoctacions amb acompanyament, com seria el cas de les separacions matrimonials, morts de familiars, etc.
És evident que el nen utilitza mil i un estratagemes perquè se li accepti compartir el dormitori o el llit dels pares. Les excuses són múltiples: “No puc dormir!”, “Tinc por!”, “Que el pare em faci un petó”, “Tinc set!”, “Tinc pipí!”, “Que m’expliqui un conte”, etc. Aquests rituals nocturns d’última hora van en augment en l’actualitat i cada vegada visitem més nens i nenes insomnes, més porucs i més necessitats de la companyia dels pares. Per quines raons?
La societat, en general, i la família, en particular, creen més situacions d’inseguretat que de seguretat en els menors. Però, el perill que tenen aquestes pernoctacions en el llit dels pares és que es converteixin en un hàbit, el qual després serà molt difícil de canviar. Amb tot això, que ningú pensi que estem en contra que els fills visitin, de tant en tant, el llit dels pares. Tots els hem tingut els nens pujats al llit més d’un matí de diumenge i ens ho hem passat molt bé amb la seva alegre companyia. que si els pares gaudeixen d’una bona vida de relació i d’una sexualitat confortable, els fills tindran probablement un desenvolupament físic i psicològic saludable.
Tal com deia un famós psicoanalista d’origen hongarès, Michael Balint, “la salut dels fills es fabrica en el llit dels pares”, la qual cosa vol dir que si els pares gaudeixen d’una bona vida de relació i d’una sexualitat confortable, els fills tindran probablement un desenvolupament físic i psicològic saludable.
Jofre Padullés, pare de la Noa de P4-C
