Hi havia una vegada un arbre gegant que vivia a l’escola Virolai de Barcelona.
Va començar de ben petit i ja feia més de 40 anys que hi era allà. Tota una vida. Molts i molts anys que havia estat veient passar nens i nenes entre curses i rialles, estudis i jocs. Ell s’anava fent cada vegada més i més gran. El seu somni era compartir aquelles estones de jocs amb els nens, però no podia.
L’espai es va anar reduint al voltant seu amb aquelles branques tant fortes i llargues que tenia. I el seu cos havia crescut tant que ja feia gairebé un metre de diàmetre!!
Va pensar que havia arribat el moment d’anar a un altre lloc, a una altra escola. Havia sentit parlar de l’escola Eulàlia Bota al barri de Sant Andreu.
Des de l’Ampa feia molts mesos que anàvem darrera d’uns arbres suficientment grans per fer un caminet de fusta on els nens i nenes de l’escola poguessin jugar i tenir contacte amb la natura. La idea i el projecte de pati nou era crear un espai amb materials naturals on es poguessin realitzar uns altres tipus de jocs diferents als que teníem fins aquell moment.
Durant tots aquests mesos de búsqueda havíem anat a molts llocs i preguntat a molta gent per trobar arbres semblants, però sempre sense éxit.
Un día, mitjançant l’agenda 21, l’arbre ens va trucar.
Quan vam tenir la possibilitat de portar aquest arbre a l’escola no ho vam dubtar gens ni mica. Vam anar un dia a recollir l’arbre i, en veure’l, casi no ens ho creiem!! Era immens. Allò que havíem estat buscant tant i tant de temps era davant nostre!!
Vam buscar un camió pluma per portar-ho però era tant gran que no va poder recollir els troncs. I vam haver de portar un altre camió pluma més gran que ens ho portés a l’escola.
L’arbre finalment va arribar a l’escola però, es clar, havíem de fer els talls per poder fer l’estructura de jocs que s’ha montat. S’havia de trobar la motoserra que pugués tallar-ho amb seguretat. Per poder fer els talls vam haver de provar fins a tres motoserres. L’última va ser suficientment potent.
I aquell arbre que volia jugar amb els nens va aconseguir el seu somni a la nostra escola. Els nens i nenes de l’Eulàlia Bota ja disfruten de la seva companyia, de les rialles i dels jocs. Per molts anys…
