Resum xerrades Autoritats i Límits.
Xerrada per: Vladimir Reinhardt.Desde la comissió d’espais familiars hem pensat en descriure breument els punts claus tractats a les dues xerrades d’autoritat i límits per tal de que els que no vau poder assistir podeu també sabeu de què es va parlar. Esperem que us sigui útil!
Primera Xerrada . 26 de març 2014
- Els pares hem d’acompanyar els nostres fills perquè aconsegueixin autonomia i responsabilitat.
- Uns deures que ens hauriem de posar com a pares i que és un repte important és aprendre a conèixer el nostre fill, conèixer-lo bé. Ja que a vegades, ens oblidem d’observar el què fa perquè tu voldries que ho fes així o de tal manera, l’hem d’observar amb objectivitat. Hem d’observar com actuar sense intervenir.
- És important que el nostre fill sigui feliç però amb límits. Com afrontem això?Primer de tot, hem de crear hàbits i moldejar els nostres fills i les seves maneres de relacionar-se. Les rutines dónen seguretat. Els hàbits són el resultat d’un acord. Tenir bons habits als 4-5 anys els ajudara a enfrontar millor les exigències en el futur.
- No estem obligats a fer tot el què els nostres fills ens demanen. El NO també és educatiu. Quan es rebela significa q esta gestionsnt aquest conflicte intern. No ens sapiga greu, ho fem per ells, amb el temps canviarà.
Com ho hem de fer?
- Poques paraules
- Claretat
- Manejant les nostres emocios perquè si patim perdem autoritat.
- Prioritzar hàbits i fer cumplir 3 o 4, només, aixi focalitzem l’esforç.
- Tractar amb respecte al nen/a, si volem que quan siguin grans ens tractin igual. I sense cridar. Hem de ser coherents.
- L’Autoritat al principi és del 100%, després oscila, però no es pot imposar, te l’has de guanyar. L’autoritat és la capacitat d’influir. Hem de tenir clar el rol i saber transmetre-ho. Més acció i menys paraula.
Moments d’autoritat I conflictes, no han d’afectar als moments d esbarjo.
DEBAT:
Sobre cridar el ponent va dir que el Crit=impotència. Com evitar-ho? Primerament, cal proposar-s’ho. Després cal buscar una alternativa per arribar al mateix lloc; potser hem arribat a l’extrem del crit perquè li hem donat molt marge, quan pel nen/a no passa el temps.
És important demanar les coses mirant als ulls i propers.
Quan li demanes alguna cosa, has d’estar al seu costat. No desde una alter habitació.
Demanar les coses màxim 3 cops:
- dir-li
- recordar-li
- Que el nen/a ho faci. Missatge clar i contundent.
Se li pot informar de la conseqüència de no fer-ho però ha de tenir relació amb el què volem aconseguir. Per exemple si ha tirat una cosa a terra, quan ja li havíem dit que no ho fes, doncs la conseqüència és que l’ha de recollir i netejar tota la brutícia que ha fet.No castigar-lo sense mirar dibuixos per exemple perquè no entendrà la relació entre llençar una cosa a terra i mirar dibuixos.
Ens podem enfadar però sempre que el nen sàpiga que estem enfadats per una cosa que ha fet ell.
Hem de separar els nostres sentiments dels del nostre fill.
En Vladimir ens va proposar que fessim un exercici amb la nostre parella:
Preguntar-li a la parella què és el què creu que de la nostra persona denota q tenim autoritat i què no i fer el mateix amb la parella que ell/a ens pregunti el mateix.
I per últim, va dir que havíem de saber que el no dels nens no sempre ens l’hem d’agafar com si ens estiguessin retant o provocant sinó que simplement a vegades el nen/a el què ens està diguent és : “jo vull fer les coses però quan jo vulgui.”
Segona xerrada. 9 d’abril 2014
En aquesta segona xerrada el Vladimir va aprofundir sobre el tema dels limits I va introduir el tema dels germans.
Els punts principals van ser:
- Que hem de valorar les bones coses dels nostres fills/es els hi dóna força i reconeixement. Hem de veure la seva part positiva. Tenir una bona relació en els bons moments també ens ajuda a exercir autoritat.
- És important que el pare i la mare vagin a una. Molt important no desautoritzar a l’altre. Posar-se d’acord prèviament en els comportaments que volem prioritzar aquella setmana/mes etc. Val més exigir poc i que ho facin bé. S’ha de prioritzar i tenir en compte la seva situació. Poques normes i clares. Això comportarà un refús per part del nen i intentarà sortir-se amb la seva. És la seva naturalesa.
- No podem pretendre nens perfectes.
- Quan diem que ens enfadem han de veure que realmemt allò que han fet no ens agrada. No cal cridar ni fer cap mostra de força.
GERMANS
Han d’aprendre a conviure. Es poden barallar. No intervenir! No sempre són les baralles per gelos. No intentar fer justícia. No carregar responsabilitats sempre al gran, ni exigir-li que sigui sempre madur.
Se’ls hi ha d’inculcar que la millor manera d’aprendre és equivocant-nos però no treure tampoc importància I donar-li esperanaprendre de les fajoracions, acceptant les seves limitacions.
Han de disfrutar de les alegries I aprendre de les frustracions, acceptant les seves limitacions.
Mai recordar una cosa que va passer el dia anterior. Màxim recordar el què ha Passat fa 15 minuts sinó desconecten perquè no ho relacionen, no ho recorden.
[button title=”veure els resultats de l’enquesta” color=”” size=”normal” link=”http://www.afaeulaliabota.cat/resultat-enquestes-xerrades-autoritat-i-limits/” in_new_tab=”false” icon=””]