Imatge de Francesco Tonucci. Document complet (enllaç).
INTRODUCCIÓ A L’INFORME SOBRE ELS DRETS DE LA INFANT, 2014.
La Llei 14/2010, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, encomana al Síndic la presentació d’un informe amb relació a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant i la legislació relativa a infància i adolescència. Enguany aquest informe coincideix amb el XXV aniversari de la Convenció, text ratificat per Espanya el 6 de novembre de 1990 i que ha estat incorporat a la legislació estatal i catalana en les diverses lleis que versen sobre els drets dels infants.
La Convenció sobre els drets de l’infant és el marc del qual han de partir tots els operadors jurídics, les administracions i els professionals que actuen amb relació als infants, i aquest marc és el que el Síndic, des de la ratificació del Tractat, ha emprat com a prisma per desenvolupar la seva funció de defensa dels drets dels infants.
Per respectar i aplicar la Convenció, el Síndic parteix del seu principi cabdal i transversal, l’interès superior de l’infant, que té una significació especial en l’obligació de l’Administració d’assegurar que la seva acció està adreçada a garantir aquest interés primordial de l’infant, donant-li prioritat i construint una societat que respongui a totes les seves necessitats.
La complexitat del principi ha derivat en una observació general específica del Comitè dels Drets de l’Infant, núm. 14 (2013). Aquesta observació el defineix com a dret de l’infant que el seu interès superior sigui una consideració primordial. Per tant, es configura com un dret substantiu, d’aplicació directa i invocable davant els tribunals. A més, també es configura com un principi amb eficacia interpretativa i una norma de procediment, de manera que sempre que s’hagi de prendre una decisió amb relació a un infant o als infants en general cal tenir-lo en compte.
El concepte de màxima prioritat de l’interès de l’infant té una importància especial a l’hora de prendre decisions en àmbits o situacions que no estan establerts concretament en la Convenció, i fa una referència especial als infants que no viuen amb els pares i que estan sota la tutela de l’Administració, i als fills de progenitors en separació contenciosa, entre d’altres. La rellevància de l’article rau sobretot en el fet que obliga els estats a prendre una actitud activa en l’atenció i la protecció dels infants i a regular els serveis i els recursos que els atenen.
Pel que fa a la jurisprudència espanyola, els tribunals no han estat precisos amb relació a l’aplicació d’aquest principi. Sí que cal destacar que el Tribunal Suprem (STS de 17 de setembre de 1996) considera que aquest principi vincula jutges i tribunals, tots els poders públics, i els pares i la resta de ciutadans. Des del punt de vista jurídic, però, es tracta d’un concepte jurídic indeterminat que necessita ser concretat a cada situació específica.
Cal remarcar que, si bé és positiu que es consideri vinculant, fins ara no ha estat reconegut internament com a dret substantiu, mancança que podria cobrir la reforma de la Llei orgànica de protecció del menor, que proclama l’interès superior del menor com a dret (en la línia de la doctrina del Comitè), com a principi general i també com a norma de procediment, de manera que si l’actual avantprojecte s’acaba aprovant amb aquesta redacció haurà suposat una millora en la seva conceptualització.
El Comitè sobre els Drets de l’Infant destaca com a primer element per avaluar i determinar-ne l’interès superior, l’escolta de l’opinió de l’infant en les decisions que l’afecten. També ha recomanat que l’interès superior de l’infant s’inclogui en els plans nacionals, en les polítiques d’infància, en els treballs parlamentaris, en l’acció de l’Administració i, així mateix, fa una referencia especial als pressupostos en les polítiques socials.
Aquest informe recull els principals temes que el Síndic ha analitzat i supervisat en defensa dels drets dels infants per fer palesos, davant les institucions i la societat, els àmbits en què encara cal avançar per a l’assoliment d’aquests drets perquè no s’estan protegint o garantint adequadament i, fins i tot, perquè en alguns casos s’estan vulnerant.
Cadascun dels àmbits apuntats també inclou les anàlisis específiques sobre algun aspecto treballat de forma aprofundida durant el darrer any, de manera que respon alhora al caràcter d’informe anual d’infància.
Jofre Padullés, pare de la Noa de P4-C.