Inclupèdia

A la Comissió d’Atenció a la Diversitat del centre hi participen l’equip directiu, els docents especialitzats en atenció a la diversitat (mestres d’educació especial, orientador del centre, professorat de pedagogia terapèutica, mestres de reforç, professorat de l’aula d’acollida, professionals de la SIEI), el psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP) i els coordinadors o representants dels diferents equips docents o cicles, segons l’etapa educativa. És l’espai institucional en el qual es planifiquen les mesures de centre per atendre la diversitat de l’alumnat, es fa el seguiment d’aquestes mesures, es revisen i es promouen canvis per millorar els resultats, l’acollida i l’èxit de tot l’alumnat.

Els CDIAP s’adrecen als infants que es troben en situacions com aquestes i a les seves famílies:

Infants que en condicions normals no necessiten aquesta atenció, però el medi familiar i social en què viuen poden fer-la necessària.

Infants que en condicions normals no arriben a un desenvolupament adequat a la seva edat i, per tant, necessiten una atenció per aconseguir-ho.

Infants que presenten malformacions evidents, defectes congènits, lesions cerebrals de qualsevol origen i d’altres anomalies.

Es prioritza l’atenció als infants de menys de tres anys i als infants amb afectació greu, sense perjudici del caràcter universal dels serveis d’atenció precoç.

Los CDIAP se dirigen a los niños que se encuentran en situaciones como estas y a sus familias:

Niños que en condiciones normales no necesitan esta atención, pero el medio familiar y social en que viven pueden hacerla necesaria.

Niños que en condiciones normales no llegan a un desarrollo adecuado a su edad y, por lo tanto, necesitan una atención para conseguirlo.

Niños que presentan malformaciones evidentes, defectos congénitos, lesiones cerebrales de cualquier origen y otras anomalías.

Se prioriza la atención a los niños de menos de tres años y a los niños con afectación grave, sin perjuicio del carácter universal de los servicios de atención precoz.

El CSMIJ és un servei sanitari destinat a proporcionar assistència ambulatòria especialitzada en salut mental a la població infantil i juvenil. Els equips que presten aquesta atenció són multidisciplinàries i estan formats per psiquiatres, psicòlegs/es, treballadors/es socials i personal d’infermeria, entre d’altres.

El CSMIJ es un servicio sanitario destinado a proporcionar asistencia ambulatoria especializada en salud mental a la población infantil y juvenil. Los equipos que prestan esta atención son multidisciplinares y están formados por psiquiatras, psicólogos/as, trabajadores/as sociales y personal de enfermería, entre otros.

El dictamen d’escolarització és un informe específic que s’elabora per a l’alumnat amb necessitats educatives específiques. És un document oficial que estableix diverses mesures i propostes:

D’una banda “certifica” que un/a alumne/a presenta necessitats educatives específiques.

Especifica quins són aquestes necessitats especials.

Dictamina quins són els recursos humans i materials extraordinaris que necessita.

I finalment, proposa a l’Administració Educativa quina és la modalitat d’escolarització més adequada per a aquest/a alumne/a, en funció de les seves necessitats específiques.

El dictamen de escolarización es un informe específico que se elabora para el alumnado con necesidades educativas específicas. Es un documento oficial que establece varias medidas y propuestas:

Por un lado “certifica” que un/a alumno/a presenta necesidades educativas específicas.

Especifica cuáles son esas necesidades especiales.

Dictamina cuáles son los recursos humanos y materiales extraordinarios que necesita.

Y por último, propone a la Administración Educativa cuál es la modalidad de escolarización más adecuada para ese/a alumno/a, en función de sus necesidades específicas.

Dislèxia és una dificultat específica d’aprenentatge l’origen del qual és neurobiològic. Es manifesta en l’aprenentatge de la lecto-escriptura, presentant dificultats en el procés lector, com també en l’escriptura i en l’ortografia i, en general, amb tot el que tingui a veure amb la descodificació dels símbols que nosaltres mateixos hem creat per a la nostra comunicació (les lletres i els nombres). És independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional, i es dóna malgrat una intel·ligència normal o per sobre de la mitjana.

Tota persona amb dislèxia pot arribar a l’aprenentatge de la lecto-escriptura si se li brinda una metodologia adequada i d’acord a la seva forma diferent de percebre el món dels símbols. Per això, resulta de vital importància un diagnòstic precoç que permeti intervenir al més aviat possible en el procés d’aprenentatge, evitant així que es desenvolupin efectes secundaris més difícils de tractar, com la depressió i la inhibició progressiva, conseqüències d’un tractament inadequat degut, principalment, al gran desconeixement i desinformació existent en la nostra societat.

Dislexia es una dificultad específica de aprendizaje cuyo origen es neurobiológico. Se manifiesta en el aprendizaje de la lecto-escritura, presentando dificultades en el proceso lector, como también en la escritura y en la ortografía y, en general, con todo lo que tenga que ver con la decodificación de los símbolos que nosotros mismos hemos creado para nuestra comunicación (las letras y los números). Es independiente de cualquier causa intelectual, cultural y emocional, y se da a pesar de una inteligencia normal o por encima de la media. Toda persona con dislexia puede llegar al aprendizaje de la lecto-escritura si se le brinda una metodología adecuada y de acuerdo a su forma distinta de percibir el mundo de los símbolos. Por ello, resulta de vital importancia un diagnóstico precoz que permita intervenir lo antes posible en el proceso de aprendizaje, evitando así que se desarrollen efectos secundarios más difíciles de tratar, como la depresión y la inhibición progresiva, consecuencias de un tratamiento inadecuado debido, principalmente, al gran desconocimiento y desinformación existente en nuestra sociedad.

Diversitat funcional és un terme alternatiu al de discapacitat que ha començat a utilizar-se a l’Estat espanyol a iniciativa dels propis afectats. El terme va ser proposat al Foro de Vida Independiente del mes de gener del 2005, i pretén substituir a altres la semàntica dels quals pot considerar-se pejorativa, tals com “discapacitat” o “minusvalidesa”. Es proposa un canvi cap a una terminologia no negativa, no rehabilitadora sobre la diversitat funcional.

Existeixen moltes paraules àmpliament utilitzades en diferents àmbits per denominar al col·lectiu de persones amb diversitat funcional. La més utilitzada a l’Estat espanyol és “minusvàlid”: tant en els mitjans de comunicació com en els carrers, les persones amb diversitat funcional formen part d’un col·lectiu “menys vàlid”, o que “val menys”.

Amb el terme diversitat funcional es proposa una nova visió que no és negativa, que no implica malaltia, deficiència, paràlisis, retard, etc., independentment de l’origen patològic, genètic o traumàtic de la diversitat en qüestió. No obstant, no es nega el fet que es parla de persones que són diferents de la norma estadística i que, per aquest motiu, realitzen algunes de les seves funcions de manera diferent a la mitjana de la població.

Diversidad funcional es un término alternativo al de discapacitado que ha empezado a utilizar-se en el Estado español a iniciativa de los propios afectados. El término fue propuesto en el Foro de Vida Independiente del mes de enero del 2005, y pretende sustituir a otros la semántica de los cuales puede considerarse peyorativa, tales como “discapacitado” o “minusvalía”. Se propone un cambio hacia una terminología no negativa, no rehabilitadora sobre la diversidad funcional.

Existen muchas palabras ampliamente utilizadas en diferentes ámbitos para denominar al colectivo de personas con diversidad funcional. La más utilizada en el Estado español es “minusválido”: tanto en los medios como en las calles, las personas con diversidad funcional forman parte de un colectivo “menos válido”, o que “vale menos”.

Con el término diversidad funcional se propone una nueva visión que no es negativa, que no implica enfermedad, deficiencia, parálisis, retraso, etc., independientemente del origen patológico, genético o traumático de la diversidad en cuestión. No obstante, no se niega el hecho de que se habla de personas que son diferentes de la norma estadística y que, por este motivo, realizan algunas de sus funciones de manera diferente a la media de la población.

L’EAP dóna suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i en relació als i les alumnes que presenten necessitats educatives específiques, així com a les seves famílies.

El EAP (Equipo de asesoramiento y orientación psicopedagógica) apoya al profesorado y a los centros educativos en la respuesta a la diversidad del alumnado y con relación a los/as alumnos/as que presentan necesidades educativas específicas, así como a sus familias.

S’entén per necessitats educatives específiques (NEE) aquelles afectacions temporals o permanents, com ara discapacitats psíquiques, motrius o sensorials, sobredotació o condicions associades a la història educativa i escolar de l’alumnat, que requereixen una atenció escolar especialitzada.

NEE (Necesidades educativas especiales)
Se entiende por necesidades educativas específicas (NEE) aquellas afectaciones temporales o permanentes, como por ejemplo discapacitados psíquicas, motrices o sensoriales, sobredotación o condiciones asociadas a la historia educativa y escolar del alumnado, que requieren una atención escolar especializada.

La inclusió escolar fa referència a la manera de tractar a tot l’alumnat amb equitat, valorant les diferències de forma positiva, com quelcom valuós i positiu per a tots. Parlem d’inclusió quan tot l’alumnat hi participa activament dins d’aquest entorn.

INCLUSIÓN ESCOLAR

La inclusión escolar hace referencia a la manera de tratar a todo el alumnado con equidad, valorando las diferencias de forma positiva, como algo valioso y positivo para todos. Hablamos de inclusión cuando todo el alumnado participa activamente dentro de este entorno.

Pla individualitzat: és una eina per a la planificació de mesures, actuacions i suports per donar resposta a situacions singulars i complexes de determinats alumnes, perquè puguin aprendre i participar en la vida del centre educatiu.

Plan Individualizado: es una herramienta para la planificación de medidas, actuaciones y apoyos para dar respuesta a situaciones singulares y complejas de determinados alumnas, porque puedan aprender y participar en la vida del centro educativo.

Més informació | Pautes

Els suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI), abans USEE; són dotacions extraordinàries de professionals que s’incoporen a les plantilles d’escoles i instituts com a recursos intensius per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques que ho necessitin.

El SIEI és un recurs per al centre, que se suma als suports universals i addicionals per a la inclusió.

Adreçada a l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de limitacions molt significatives, tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa, els quals requereixen al llarg de tota l’escolaritat mesures i suports intensius per poder relacionar-se, participar i aprendre.

L’atenció de l’alumnat que rep aquest suport és responsabilitat de tot l’equip docent i en concret del tutor del grup de referència. L’alumne/a ha d’anar al seu grup de referència, i és aquest espai que ha d’adaptar-se a les seves necessitats.

La proposta d’escolarització respon a l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatives elaborat per l’EAP per a l’alumnat escolaritzat des del 2n cicle d’educació infantil fins a 4rt d’ESO, al llarg de l’escolarització i en qualsevol etapa.

• Documentació administrativa i expedient acadèmic de l’alumnat. L’alumnat que rep el suport SIEI ha de disposar del dictamen i/o informe de reconeixement de necessitats educatives específiques elaborat per l’EAP i el Pla de suport individualitzat (PI). La documentació administrativa restant serà la mateixa que per a l’alumnat en general.

• Avaluació. L’alumnat amb pla de suport individualitzat ha de ser avaluat en les comissions d’avaluació del seu grup-classe o grup d’alumnes, en referència als criteris d’avaluació descrits en el seu PI.

Correspon als serveis territorials assignar les SIEI. En el cas que el centre disposi d’aquest recurs, el Departament d’Ensenyament assigna el nombre de professionals adients per a l’atenció de l’alumnat. Les funcions dels professionals queden recollides en: Documents per a l’organització i la gestió dels centres.

L’organització dels suports s’emmarca en el plantejament global que fa el centre per l’educació inclusiva de l’alumnat. Correspon a l’equip directiu, amb la col·laboració de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD), determinar els criteris i la gestió dels recursos d’atenció a la diversitat de l’alumnat, amb la finalitat d’aconseguir el màxim nivell de participació i d’aprenentatge de l’alumnat del grup de referència. És important la implicació del claustre i el consell escolar.

Els centres compten amb l’assessorament de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).

Les famílies han d’estar informades de la proposta d’escolarització, i col·laborar en l’elaboració del PI.

Los soportes intensivos para la escolarización inclusiva (SIEI), antes USEE; son dotaciones extraordinarias de profesionales que se incoporen a las plantillas de escuelas e institutos como recursos intensivos para atender al alumnado con necesidades educativas específicas que lo necesite.
El SIEI es un recurso para el centro, que se suma a los apoyos universales y adicionales para la inclusión.

Dirigida al alumnado con necesidades educativas específicas derivadas de limitaciones muy significativas, tanto en el funcionamiento intelectual como en la conducta adaptativa, los cuales requieren a lo largo de toda la escolaridad mides y apoyos intensivos para poder relacionarse, participar y aprender.

La atención del alumnado que recibe este apoyo es responsabilidad de todo el equipo docente y en concreto del tutor del grupo de referencia. El/la alumno/a tiene que ir a su grupo de referencia, y es este espacio el que tiene que adaptarse a la necesidad del alumno/a.

La propuesta de escolarización responde al informe de reconocimiento de necesidades específicas de apoyo educativas elaborado por el EAP para los alumnos escolarizados desde el 2º ciclo de educación infantil hasta 4º de ESO, a lo largo de la escolarización y en cualquier etapa.

• Documentación administrativa y expediente académico del alumnado. El alumnado que recibe el apoyo SIEI ha de disponer del dictamen y/o informe de reconocimiento de necesidades educativas específicas elaborado por el EAP y el Plan de apoyo individualizado (PI). La documentación administrativa restante será la misma que la del alumno en general.

• Evaluación. El alumnado con plan de apoyo individualizado tiene que ser evaluado en las comisiones de evaluación de su grupo-clase o grupo de alumnos, en referencia a los criterios de evaluación descritos en su PI.

Corresponde a los servicios territoriales asignar las SIEI. En el supuesto de que el centro disponga de este recurso, el Departamento de Enseñanza asigna el número de profesionales adecuados para la atención del alumnado. Las funciones de los profesionales quedan recogidas en: Documentos para la organización y la gestión de los centros.

La organización de los apoyos se enmarca en el planteamiento global que hace el centro por la educación inclusiva del alumnado. Corresponde al equipo directivo, con la colaboración de la comisión de atención a la diversidad (CAD), determinar los criterios y la gestión de los recursos de atención a la diversidad del alumnado con el fin de conseguir el máximo nivel de participación y de aprendizaje del alumnado del grupo de referencia. Es importante la implicación del claustro y el consejo escolar.

Los centros cuentan con el asesoramiento del equipo de asesoramiento y orientación psicopedagógica (EAP).

Las familias tienen que estar informadas de la propuesta de escolarización y colaborar en la elaboración del PI.

El Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és un trastorn neurològic que afecta la percepció i al processament de la informació. Es presenta amb una prevalença d’1 de cada 100 naixements i és quatre vegades més freqüent entre els homes que entre les dones.

El diagnòstic de TEA inclou un col·lectiu molt divers de persones que mostren una alteració significativa en el desenvolupament de les habilitats de comunicació, llenguatge i relació social, i que sovint manifesten interessos restringits i conductes repetitives i estereotipades.

El trastorn autista es fa evident abans dels tres anys, encara que sovint es diagnostica més tard. En alguns casos, pot no ser detectat fins a l’edat escolar obligatòria. No obstant això, els instruments de detecció primerenca i diagnòstic específics permeten identificar-lo ja abans del segon any de vida.

Avui en dia s’ha demostrat que una detecció precoç, una intervenció psico-educativa especialitzada i amb la intensitat necessària i els suports adequats, milloren molt significativament el pronòstic i la qualitat de vida de les persones amb TEA, ja que els permeten adquirir habilitats comunicatives i de relació i desenvolupar un major grau d’autonomia personal.

El TEA és un trastorn permanent que persisteix al llarg de la vida. Les persones amb TEA són ciutadans de ple dret especialment vulnerables per la seva diversitat. Cal doncs garantir-los els suports necessaris en tots els àmbits per a la inclusió educativa, laboral i social.

El Trastorno del Espectro Autista (TEA) es un trastorno neurológico que afecta la percepción y al procesamiento de la información. Se presenta con una prevalencia de 1 de cada 100 nacimientos y es cuatro veces más frecuente entre los hombres que entre las mujeres.

El diagnóstico de TEA incluye un colectivo muy diverso de personas que muestran una alteración significativa en el desarrollo de las habilidades de comunicación, lenguaje y relación social, y que a menudo manifiestan intereses restringidos y conductas repetitivas y estereotipadas.

El trastorno autista se hace evidente antes de los tres años, aunque a menudo se diagnostica más tarde. En algunos casos, puede no ser detectado hasta la edad escolar obligatoria. Sin embargo, los instrumentos de detección temprana y diagnóstico específicos permiten identificarlo ya antes del segundo año de vida.

Hoy en día se ha demostrado que una detección precoz, una intervención psico-educativa especializada y con la intensidad necesaria y los apoyos adecuados, mejoran muy significativamente el pronóstico y la calidad de vida de las personas con TEA, puesto que los permiten adquirir habilidades comunicativas y de relación y desarrollar un mayor grado de autonomía personal.

El TEA es un trastorno permanente que persiste a lo largo de la vida. Las personas con TEA son ciudadanos de pleno derecho especialmente vulnerables por su diversidad. Hace falta pues garantizarlos los apoyos necesarios en todos los ámbitos para la inclusión educativa, laboral y social.

El Trastorn Específic del Llenguatge (TEL), abans anomenat Disfàsia, és una dificultat amb el llenguatge que no és causada per cap dèficit evident en l’àmbit neurològic, sensorial, intel·lectual o emocional, i que pot afectar el desenvolupament del vocabulari, la gramàtica i les habilitats de conversa.

Existeix gran variabilitat pel que fa als problemes i casos que es consideren com a TEL però podem considerar com a característiques generals les següents:

Hi ha un nivell lingüístic inferior a l’esperat pel grup d’edat (es considera que ha d’existir un retard de com a mínim 12 mesos, o de com a mínim 1,25 desviacions típiques per sota de la mitjana de la població normal en un test de llenguatge).

El/la nen/a presenta un desenvolupament normal en l’àmbit cognitiu, social, d’autoajuda i motor.

No existeixen dèficits sensorials ni alteracions cerebrals associades.

Els dèficits afecten a la competència lingüística (comprensió i producció), però no a la comunicativa; és a dir, que els infants amb TEL solen mantenir una intenció comunicativa important.

El problema és evident des de les primeres etapes de l’adquisió del llenguatge (2-3 anys).

Els dèficits tenen un caràcter evolutiu, de manera que si no es realitza una intervenció adequada, els problemes solen empitjorar amb el temps i els infants poden acabar rebent un diagnòstic més sever (retard cognitiu, autisme, etc.).

En definitiva, no existeix una causa coneguda que pugui explicar la gravetat del retard en el llenguatge.

El Trastorno Específico del Lenguaje (TEL), antes llamado Disfàsia, es una dificultad con el lenguaje que no es causada por ningún déficit evidente en el ámbito neurológico, sensorial, intelectual o emocional, y que puede afectar el desarrollo del vocabulario, la gramática y las habilidades de conversación.

Existe gran variabilidad en cuanto a los problemas y casos que se consideran como TEL, pero podemos considerar como características generales las siguientes:

Hay un nivel lingüístico inferior al esperado por el grupo de edad (se considera que tiene que existir un retraso de al menos 12 meses, o de al menos 1,25 desviaciones típicas por debajo de la media de la población normal en un test de lenguaje).

El/la niño/a presenta un desarrollo normal en el ámbito cognitivo, social, de autoayuda y motor.

No existen déficits sensoriales ni alteraciones cerebrales asociadas.

Los déficits afectan a la competencia lingüística (comprensión y producción) pero no a la comunicativa; es decir, que los/as niños/as con TEL suelen mantener una intención comunicativa importante.

El problema es evidente desde las primeras etapas de la adquisió del lenguaje (2-3 años).

Los déficits tienen un carácter evolutivo, de manera que si no se realiza una intervención adecuada, los problemas suelen empeorar con el tiempo y los/as niños/as pueden acabar recibiendo un diagnóstico más severo (retraso cognitivo, autismo, etc.).

En definitiva, no existe una causa conocida que pueda explicar la gravedad del rendimiento en el lenguaje.

Donen suport a l’autonomia dels infants amb un alt grau de dependència, per tal que puguin participar en totes les activitats i realitzar els seus tractaments específics en el centre docent.

VETLLADOR/A
Apoyan a la autonomía de los/as niños/as con un alto grado de dependencia, para que puedan participar en todas las actividades y realizar sus tratamientos específicos en el centro docente.